Publicitat
Publicitat

NOU FINANÇAMENT

Montoro ridiculitza la proposta i acusa Mas d'estar "enganyant" amb un carreró sense sortida

El PP i el PSOE ja avancen el cop de porta al concert aprovat pel Parlament

Ni 24 hores després del sí del Parlament al pacte fiscal, ja es feien sentir, ahir, les primeres veus de rebuig de PP i PSOE. Des del ministre Montoro fins al govern andalús advertien que no té recorregut.

Ningú ha amagat a Catalunya les poques possibilitats que el pacte fiscal arribi a bon port si és en la línia del concert. De fet, el més que previsible rebuig del govern del PP a la proposta s'intuïa en l'ambient més aviat fred del Parlament dimecres, durant el debat. No hi va haver ni els aplaudiments ni les eufòries (i tampoc el mateix consens) d'aquell 30 de setembre del 2005 en què tots els partits catalanistes aprovaven l'Estatut, que, malgrat tot, acabaria amb mal regust de boca per la sentència del TC el 2010. El rebuig, un cop més, als anhels catalans expressats per la majoria democràtica del Parlament no va trigar ni 24 hores a arribar. Des del PP, sobretot, però també des del PSOE.

Obria foc a primera hora del matí d'ahir la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que ja va avançar què dirà Rajoy a Mas quan li plantegi el pacte fiscal: "El president del govern li dirà que no es pot presentar un model de finançament que trenqui les regles del joc democràtic". Si és cert el que va dir, el concert s'estimbarà contra la paret a Madrid, ras i curt. El PP no vol ni sentir a parlar d'una Hisenda pròpia, que són les parets mestres a què no vol renunciar el Govern i que tenen l'aval d'ERC i ICV-EUiA.

El menyspreu de Montoro

Mentre Camacho s'esforçava a trobar arguments homologables al to del debat a Catalunya, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va tirar pel dret: "¿És possible que, arribats a aquest punt de la crisi, algú cregui que hi ha sortida des de la seva pròpia soledat? Però què diuen? Per a qui parlen? ¿Ho farà una comunitat autònoma sola? Quin discurs polític més inoportú i més contradictori amb la situació!" Montoro, des de la tribuna del Senat, va engegar d'aquesta manera la proposta de pacte fiscal del Parlament, a la qual el PP català va acabar votant majoritàriament en contra malgrat la intenció inicial d'abstenir-se. I no només això, sinó que, sense referir-s'hi explícitament, va acusar Mas d'"enganyar" els ciutadans amb "fintes" polítiques i "falses sortides", i va advertir: "No busquem sortides falses, finestres per on escapar, perquè no tenen sortida".

La reacció irada de Montoro va provocar la indignació del cap de files de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida, que va exclamar: "Es pot discrepar, però enfotre-se'n, no!" En un comentari a Twitter, Duran va deplorar la "prepotència, supèrbia i ironia gratuïta" de Montoro, i va advertir: "Si el govern de l'Estat fos seriós, li preocuparien les demandes de Catalunya. Menys brometes, i que no parlin tant".

El PSOE l'utilitza contra el PP

També el PSOE va utilitzar ahir el finançament català com a arma de confrontació amb el PP. El seu secretari de relacions institucionals, Antonio Hernando, va instar Rajoy a deixar clar si pensa mantenir el suport a CiU al Parlament "ara que reclama el concert". Hernández va deixar clar el "rebuig rotund" del PSOE a la proposta. S'afegia així al portaveu del govern andalús, Miguel Ángel Vázquez, que deia a Canal Sur Radio que el seu govern està en contra de la proposta perquè "va un pas més enllà del que marca la Constitució". Res de nou.

El rebuig del PSOE és un dels elements que explica que el PSC no s'afegís a la totalitat de la proposta. Ahir el líder del PSC, Pere Navarro, va enviar una carta a la militància per justificar el fet de no haver donat suport a la Hisenda pròpia. Argumentava que és "impossible" i va recórrer al pretext de la "frustració" i el "xoc de trens" que generarà. I, després de negar la divisió interna al seu partit, acusava CiU de buscar rèdits.

Més continguts de