Publicitat
Publicitat

CAP A L'ESTAT PROPI

Cospedal consagra el discurs de la por contra l'estat propi

El PP vaticina l'ofec econòmic de Catalunya si s'independitza

El PP ho té clar: una Catalunya independent quedaria fora de l'euro. Així ho va preveure ahir la seva secretària general, María Dolores de Cospedal, que va atiar el discurs de la por contra l'estat propi.

Tot i trigar uns dies a fer-ho públic, el PP ja té elaborat el seu discurs per fer front a les aspiracions independentistes de Catalunya. I ahir en la clausura de l'escola d'estiu dels populars, la número dos del partit, María Dolores de Cospedal, va mostrar quins són els arguments que a partir d'ara el seu partit esgrimirà per tractar de combatre la creixent massa social que advoca per la secessió. El quarter general del carrer Génova de Madrid, seu del partit, ha triat la por com a via per mirar de combatre la situació.

Així es va encarregar de demostrar-ho ahir la presidenta de Castella-la Manxa davant d'un auditori ple de companys de partit i sense la presència de periodistes que poguessin entorpir el discurs. Durant gairebé 10 minuts, Cospedal va centrar la seva intervenció en la situació de Catalunya. Va aprofitar per detallar les nefastes conseqüències que, en la seva opinió, tindria per als ciutadans la constitució d'un estat propi, i per criticar durament el president Artur Mas per haver caigut en els braços de l'independentisme.

Una Catalunya "inviable"

Cospedal va dibuixar una Catalunya "inviable" si no és de la mà d'Espanya, ja que en solitari cauria en l'aïllament internacional i sense possibilitats per a les seves empreses i negocis. Així ho va plantejar mitjançant una sèrie de preguntes retòriques que, potser, en un altre fòrum li haurien pogut contestar. "¿Deu haver pensat el senyor Mas com funcionaran les empreses catalanes i com es finançaran si Catalunya no està dins d'Espanya? ¿Deu haver pensat com funcionarà Catalunya fora de l'euro? ¿Deu haver pensat on aniran a vendre els seus productes i com es desenvoluparan els autònoms i la petita empresa catalana tan puixant fora d'un mercat espanyol?", va qüestionar.

El leitmotiv plantejat per la mà dreta de Mariano Rajoy va ser que només si Espanya i Catalunya caminen junts es podrà sortir de la crisi, mentre que tot el que sigui "posar barreres" retardarà la recuperació econòmica. També va recuperar en el seu parlament la idea de la unitat com a única via per recuperar la confiança d'Europa, animant el Govern a treballar braç a braç amb l'executiu espanyol per millorar les condicions de finançament. Una via argumental que ja és una constant en els últims mesos.

Aquesta relació fluïda entre tots dos governs és el que voldrien la majoria dels catalans, segons la visió de la presidenta manxega. Sense dubtar, Cospedal va afirmar que "la majoria dels espanyols i milions de catalans pensen i seguiran defensant que Catalunya és una part d'Espanya". Per aquest motiu, ella, com a espanyola, va confessar assistir "amb sorpresa i estupor a alguns actes que reivindiquen la independència de la nostra comunitat germana, Catalunya".

Qui va rebre més cops, però, va ser Artur Mas. Cospedal el va acusar de jugar a dues bandes, ja que amb "una mà està demanant la independència, i amb l'altra, ajuda per resoldre un problema financer". "No hi ha ningú que entengui que, d'una banda, es demani la independència i, de l'altra, la solidaritat de tot Espanya", va afegir. En aquest punt, la dirigent del PP va aclarir que "els catalans poden estar ben tranquils" perquè el govern de Rajoy ajudarà a alleujar els problemes de liquiditat que travessa la Generalitat. Uns diners que -arribat el moment- el govern espanyol prestarà perquè, segons Cospedal, "té ben clar que Catalunya no pot caure mai".

Després de les paraules d'ahir de Cospedal el que és segur és que la relació de Mas amb la plana major del PP quedarà en punt mort. La secretària general va confessar que creu que l'aposta recent del president per l'estat propi és una estratègia per tapar la seva gestió i aconseguir cert rèdit electoral. En la seva opinió, el que està fent Mas i "uns altres" són "gestos" que "tracten de tapar un altre tipus de fracassos".

"No és moment d'amenaces"

Les paraules de Cospedal van deixar veure que al govern de Rajoy no li va agradar veure a una bona part dels catalans dimarts pels carrers de Barcelona. La creixent demanda social d'un estat propi es pot convertir en un dels principals maldecaps per al govern espanyol i d'aquí el to de les paraules de la número dos del PP. "Aquest no és el moment de les amenaces, ni dels xantatges, ni dels reptes al país", li va retreure a Mas.

També es va pronunciar ahir el que ja s'ha convertit gairebé en el portaveu oficial del govern espanyol respecte a aquesta qüestió. El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va tornar a reiterar que les pretensions sobiranistes d'alguns partits "debiliten Espanya". En la mateixa línia que la número dos del partit, el ministre -que ja ha carregat contra l'estat propi en tres ocasions en tan sols una setmana- va voler recalcar l'aïllament que patiria qualsevol territori que se separés d'Espanya. "Dividir, separar, restar, portarà a la inacció, a la irrellevància, a la desaparició de les regions que optin per la secessió", va assenyalar.

Una sola veu

El titular d'Exteriors va reiterar que no entén l'autonomia com una cosa excloent sinó com "una integració competitiva per fer més gran Espanya". Per explicar quin autogovern veu bé, va posar com a exemple l'himne del País Valencià, que en la seva primera estrofa diu: "Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau". Amb aquesta manera d'entendre la pluralitat no sembla estrany que assegurés que per a ell una secessió de qualsevol regió d'Espanya no seria "només una operació dolorosíssima des del punt de vista intel·lectual" sinó també "des del punt de vista personal".

El principal responsable de la diplomàcia va assegurar que si es dividís l'estat espanyol ja no podria exercir la seva feina, ja que l'entén sempre que "parlem com un país gran, actuem com un país gran, siguem un país gran i siguem una gran nació". Un model que comença a esberlar-se.

Més continguts de