Publicitat
Publicitat

CONSULTA CIMERA A PALAU

El PSC refreda el dret a decidir

El pacte per la consulta es dóna més temps per concretar la participació de la societat civil

La majoria per la consulta segueix intacta després de la primera cimera del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. No es va trencar res, si bé és cert que els uns i els altres es van aixecar de la taula sense avenços significatius. El gran objectiu de la reunió era seguir fent passos i complint el programa de govern sense perdre el suport del PSC, que s'ha convertit en una capsa de sorpreses. Va començar la legislatura dient que s'abstindria en tot el que fes referència al dret a decidir, va votar després a favor de poder-lo exercir al Congrés desafiant el PSOE i ahir va demostrar que no participarà en una comissió d' agitprop sobiranista, tot i que sí que treballarà a la comissió parlamentària que es crearà el dimecres en el ple del Parlament.

Pere Navarro, líder socialista, va explicar que segueix compromès a aconseguir que els catalans exerceixin el dret a decidir de manera legal i acordada, però també es va mostrar "indignat" amb la manera com s'havia desenvolupat la cimera. I va posar quatre condicions per tornar-hi a ser: una estratègia anticrisi, una reforma federal de la Constitució amb consulta legal, no barrejar dret a decidir i a la independència i no fer-la per fascicles amb les estructures d'estat i els òrgans assessors.

To sever i exigències altes

Aparentment, les seves declaracions eren greus i les condicions poc realistes, però des del Govern i CiU es relativitzava i es parlava només de "matisos". L'entorn de Mas no veia el PSC, en cap cas, fora del consens, i de fet Navarro va afirmar que està disposat a anar de bracet amb el president a la Moncloa per demanar la consulta, així com una sortida a la crisi i la flexibilització del dèficit. Una cosa que Mas ja ha fet amb Mariano Rajoy -i també amb Alfredo Pérez Rubalcaba en companyia del líder del PSC- sense cap èxit, tal com va recordar a porta tancada.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, trobava en el discurs de Navarro una raó ben simple i donava a entendre que potser s'està davant l'enèsima giragonsa. Va considerar que després de l'andanada d'ahir de la cap de llista del PSC a Madrid, Carme Chacón, esmenant la presència dels seus companys a la cimera, calia "valorar bé i agrair" l'actitud del primer secretari. "Seguirem intentant crear un marc confortable per a ells", va dir.

Navarro va afirmar que Chacón -que ja fa servir el PSC com un element purament instrumental en la seva cursa per liderar el PSOE- "en absolut" el mediatitzava i que ja tenia previst seguir en el seu particular terme mitjà: implicar-se en les tasques institucionals i parlamentàries però no assumir compromisos polítics. El que sí que es va fer evident és que el to de Navarro, contundent pel que és ell, estava condicionat. Ahir havia rebut pressió de Chacón i del PSOE, amb qui "no comparteix" l'aposta pel dret a decidir però sí l'opció "perquè Catalunya no se separi d'Espanya". A ell el pressionen i, alhora, el PP colla el PSOE. La secretària general popular, María Dolores de Cospedal, havia afirmat poc abans de la cimera que no abordarien acords anticrisi amb Rubalcaba si els "seus" jugaven al secessionisme. I al vespre Rajoy va insistir en la necessitat que el PSC defensi la unitat d'Espanya.

Navarro va ser crític amb l'ús "partidista" a favor de l'estat propi del Pacte Nacional i del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), els 14 savis que han de presentar informes sobre l'arquitectura política i institucional de l'estat propi i la consulta. Davant la queixa, Mas va concedir que el CATN fes informes d'altres opcions, en referència a la via federal que proposa Navarro.

Poca concreció i buscar suports

Davant i darrere del micròfon, ERC i ICV-EUiA criticaven el format de la cimera per la poca feina prèvia i perquè es posava en perill el consens amb els socialistes a canvi de ben poca cosa. Els ecosocialistes eren més crítics, mentre que els republicans confiaven que amb el PSC o sense la societat civil empenyeria Mas a ser més concret i tirar endavant. Una opinió similar tenia la CUP.

A partir d'ara s'ha de treballar el document lliurat pel Govern, que ha de servir de base per atreure sindicats, col·legis professionals, patronals i entitats com Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional o les del tercer sector. El document deixa clar que defensar la consulta no compromet la posició en el referèndum i que es tracta de fer "pedagogia pel dret a decidir". La convocatòria o no del Pacte Nacional, que tindrà un plenari i una permanent institucional, política i ciutadana, serà cosa del president. El dubte és si en la pròxima cimera hi haurà el PSC, que introdueix elements de confusió i fa valer el valor que CiU i ICV atorguen a la seva presència. En algun moment, però, es despenjarà, perquè el seu federalisme és "innegociable".

Més continguts de