Publicitat
Publicitat

Duran creu que el pacte fiscal no es pot aplicar mentre hi hagi crisi

El líder d'Unió sí que considera necessari un acord per establir les bases del nou finançament i demana que la negociació no sigui un "via crucis" com la de l'Estatut

El portaveu parlamentari de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, admet que el pacte fiscal pugui no aplicar-se amb una crisi com l'actual, però sí que creu necessari un acord per establir les bases del sistema i alerta que la negociació no pot prolongar-se tant com el "via crucis" que va suposar l'Estatut. En una entrevista amb l'Agència Efe, Duran no mostra cap dubte sobre la conveniència d'una nova fórmula de relació econòmica amb l'Estat que permeti regular millor la "solidaritat" de Catalunya, ja que Espanya, assenyala, "no pot viure sense solidaritat, però pot morir per un excés de solidaritat".

Així, posa èmfasi en què Catalunya és "l'economia que tira del carro", ja que és la que més aporta al PIB espanyol i explica el que pot ocórrer amb una metàfora: "Si s'ofega la locomotora, difícilment el tren podrà seguir endavant". El propòsit en l'assumpte del pacte fiscal, reconeix, no és tant implantar ja el model, perquè les autoritats catalanes són conscients del moment econòmic actual, però sí emfatitza que volen començar a negociar amb el Govern, i fer-ho després de l'estiu. "S'intenta establir les bases, no d'aplicar-les ja", insisteix.

Josep Antoni Duran i Lleida confia en què el Govern no defugi aquest diàleg –"desitjo que el Govern no ens deixi plantats i no ho deixi fins a les calendes gregues"– i demana que aquest procés "no sigui etern". El cas és que no es repeteixi el "via crucis" de l'Estatut, que "va ser letal" i "un dels elements dels últims anys més negatius per a Espanya i per a Catalunya", afegeix.

Tot això en un context polític en el qual l'assumpte territorial està segons el seu parer "molt mal resolt", amb autonomies que volen desprendre's de competències i d'altres que en reivindiquen més. "Alguna cosa està passant i davant d'això hi ha un silenci sepulcral", afegeix, un silenci que no resol el que denomina "assignatura pendent d'Espanya", que és que Catalunya "cada vegada està més distant d'Espanya".

En aquest sentit, aventura que si Espanya "tingués polítics responsables i amb sentit d'Estat" haurien d'introduir la "diversitat i la pluralitat" des del punt de vista de "realitats diferents, no homogènies". Es podria aconseguir amb una "tornada als orígens", és a dir, reconeixent que la reivindicació d'autonomia no existia a tot arreu, sinó a Catalunya, Galícia i País Basc. D'alguna manera seria canviar el famós "cafè per a tothom" però sense que provoqui que "no hi hagi cafè per a ningú". O dit d'una altra manera, en paraules de Duran i Lleida, "ni cafè per a tothom ni deixar tothom sense cafè", buscant la "graduació" de cafè que cadascú necessita.

També al·ludeix el portaveu de CiU al Congrés a la gestió que el seu partit està fent en la Generalitat per afrontar la crisi econòmica i intentar reduir un dèficit "exagerat". Reconeix que a CiU no li ha quedat un altre "remei" que adoptar una estricta política d'ajustos, una vegada que ha rebut del tripartit una "herència" que pesarà fins que Catalunya compleixi l'objectiu d'estabilitat pressupostària. I aquest camí serà més difícil mentre no hi hagi un sistema de finançament "més just" i mentre el Govern central no pagui els seus "deutes reconeguts" amb Catalunya.

Però Duran posa l'èmfasi a alertar que el catalanisme no ha d'associar-se a les "retallades socials" perquè van ser els nacionalistes qui van construir "durant 23 anys el que hi ha d'Estat del benestar social a Catalunya". Això fa que siguin "conscients", assegura, del que estan "patint" ara els catalans, una població que en qualsevol cas ha donat prova de ser "molt intel·ligent" perquè ha donat la victòria a CiU a les eleccions generals i en ple procés de retallades de la Generalitat. "Li demanem a la ciutadania que sigui comprensiva amb el que està fent el Govern català, arreglant la casa per començar de nou i permetre que en el futur Catalunya, quan es recuperi, pugui ser una altra vegada el que ha estat sempre", conclou.

Més continguts de