El Parlament crea el registre de lobis i fa públiques les agendes

BarcelonaLes lleis, les resolucions, els reglaments i fins i tot les preguntes (i respostes) que fan els polítics poden estar influenciades pels lobis o grups de pressió, també anomenats d’interès. Segons el Termcat, els lobis són “grups de persones influents que intenten activament persuadir els poders públics perquè afavoreixin els seus interessos”. És a dir, que es legisli a favor seu. Sempre ha sigut així, però mai com ara l’administració s’havia mogut perquè aquests grups surtin de la confortable opacitat i es mostrin als ulls de la ciutadania.

El Parlament segueix els passos del Govern i té a punt el primer registre de grups de pressió d’una cambra legislativa a l’Estat. La llei de la transparència, aprovada a finals del 2014, l’obligava a fer-ho i el registre, que començarà a funcionar a partir del desembre, anirà acompanyat de la publicació de les agendes dels 135 diputats. “Tenim la voluntat de normalitzar la feina dels grups d’interès. És una exigència moral de la societat a la recerca de més transparència”, expliquen fonts parlamentàries a l’ARA.

Des de la setmana passada, diputats i assessors dels grups parlamentaris han assistit a les sessions informatives organitzades per la mesa. Seran els diputats els màxims responsables de publicitar les reunions i no acceptar-les en cas que el grup de pressió no estigui pertinentment registrat o hagi incomplert el codi de conducta.

La inscripció es farà a través del Portal de la Transparència del Parlament. Inicialment només s’exigirà el nom de l’empresa, el NIF i el sector en què desenvolupa l’activitat. S’assignarà un codi al lobi amb el qual estarà autoritzat a fer una primera reunió amb diputats. Al cap d’unes setmanes, però, haurà d’omplir un formulari més extens amb dades sobre el volum de negoci i els òrgans directius. El grup de pressió quedarà subjecte a la llei i al codi de conducta del Parlament. Per incentivar el registre, la cambra es compromet a dotar-los d’informació actualitzada i detallada sobre l’activitat parlamentària i els atorgarà un segell de qualitat en transparència.

Finestreta única

L’objectiu del Parlament és que, a mitjà termini, el seu registre acabi confluint amb el de la Generalitat. De moment, però, els grups de pressió que vulguin influir en l’executiu i el legislatiu s’hauran d’inscriure en els dos registres. Des de la mesa s’accepta que aquesta situació només serà temporal, perquè amb un únic registre -que també inclourà els ajuntaments- es podran seguir al detall les reunions dels lobis amb representants públics de totes les administracions. Ara bé, conèixer la data, hora i lloc de les trobades no implicarà saber-ne el contingut. Aquesta informació serà opcional.

Pel que fa a les agendes públiques, es podran consultar des de la fitxa de cada diputat, com ara ja es pot accedir a les rendes mensuals i les declaracions de béns.

Règim sancionador

Els Estats Units van entendre que calia regular els grups de pressió l’any 1946 i van promulgar la lobbying act, una llei que no va tenir èxit per les mínimes sancions que preveia. El 1995 van endurir-la i ara una gran part d’empreses i ONGs estan registrades. Els registres dels grups de pressió són avui comuns arreu del món.

A l’Estat, Catalunya ha sigut pionera i ha comprovat aviat que les sancions són imprescindibles. El registre és obligatori i es penalitzen les infraccions. El codi de conducta del Parlament inclou les faltes de transparència en el règim sancionador, que pot anar de multes de 600 a 12.000 euros fins a la suspensió temporal. Pel que fa als lobis, la llei de transparència preveu multes d’entre 600 i 12.000 euros, la suspensió temporal de la contractació amb l’administració, la inhabilitació per rebre ajudes públiques o la cancel·lació definitiva de la inscripció en el registre.