Rajoy rebutja convertir el 27-S en un plebiscit
MadridPer l’independentisme les eleccions del 27 de setembre han de convertir-se en un referèndum sobre el futur polític del país que el govern espanyol prohibeix. De les urnes n’ha de sortir un mandat clar, després del primer round que va suposar el 9-N. A Madrid són conscients de la significació d’aquests comicis avançats i per això els últims dies han intensificat el missatge que la convocatòria electoral s’ha d’ajustar a la Constitució. Això és, diuen, limitar-se a renovar un Parlament autonòmic. Ahir hi va insistir el president espanyol, Mariano Rajoy.
De moment la Moncloa ha optat per posar el focus principal sobre la forma més que no pas en la confrontació de models territorials. Sosté que tornar a convocar els ciutadans a les urnes és un maldecap per a l’economia i que, en qualsevol cas, no pot servir com a trampolí per encetar un procés constituent català: “Les eleccions seran com les que se celebren en qualsevol lloc d’Espanya”, va advertir el cap de l’executiu espanyol en una entrevista a l’agència Efe. “Això de les eleccions plebiscitàries no existeix i, per tant, no s’ha d’enganyar la gent. S’ha de dir la veritat”, va afegir Rajoy.
Aquest no és un debat nou. Ja va aparèixer el 2012, quan el PP va titllar d’“il·legal” la possibilitat que els comicis fossin els fonaments d’una posterior declaració unilateral d’independència. A l’octubre, en una conversa informal amb periodistes, la presidenta andalusa, Susana Díaz, va subratllar que per a l’Estat el repte més difícil seria fer front a un plantejament així. Fins ara Madrid ha optat per no avançar-se als esdeveniments i anar responent a cadascun dels passos que feia el bloc sobiranista. A l’espera que es convoquin formalment les eleccions el govern espanyol afirma que continuarà recorrent al Tribunal Constitucional les mesures que cregui que trepitgen la legalitat. El president espanyol va deixar clar que “no es pot fer el que no existeix ni està previst a la llei”.
El PP deixa entreveure que la distància amb la Generalitat ja és enorme, malgrat les crides als nacionalistes per sumar-se, al Congrés, als consensos al voltant dels grans temes d’Estat. A la Moncloa, on la irritació amb el president de la Generalitat és evident, confien que les urnes acabin donant l’esquena a convergents i republicans: “El canvi substancial que s’ha produït és que CiU, o com a mínim Artur Mas, s’ha fet independentista. Però a Catalunya la gran majoria no ho són”, va dir Rajoy. “Hi ha moltíssims més catalans que independentistes”, va afegir.
Posant en un primer pla l’economia -si bé creu que el pacte fiscal ja no és la solució-, el president espanyol presumeix d’haver ajudat financerament el Govern durant tota la legislatura, una tesi que els mitjans de comunicació més a la dreta li recriminen. L’executiu popular, però, creu que la recuperació econòmica -i això implica guanyar temps-és una variable essencial per afeblir els partidaris de l’estat propi.
Un milió de llocs de treball
Si divendres la ministra Fátima Báñez va proclamar que el 2014 havia sigut “l’any de l’ocupació”, ahir Rajoy va prometre que entre l’any passat i el 2015 s’hauran creat gairebé un milió de llocs de treball. Les seves previsions són que l’economia creixerà aquest any un 2% del PIB, per sobre de l’entre 1,3% i 1,4% de l’exercici anterior (a l’espera que l’Institut Nacional d’Estadística confirmi la xifra oficialment). Segons va dir, l’element més important d’aquestes dades és que hi ha un canvi de tendència.
Amb el cap ja en el pròxim cicle electoral, Rajoy es mostra a punt per explicar als electors la feina que ha fet fins ara. Qualifica els espanyols de “poble aguerrit”, que majoritàriament ha entès el perquè de les retallades. Durant el mes de febrer anirà concretant els candidats que falten per al maig -com l’alcaldable a l’Ajuntament de Madrid- i aprovarà els canvis a la llei de l’avortament, un intent de compensar la retirada del text que impulsava l’exministre Alberto Ruiz-Gallardón. En aquest tram final de mandat no preveu nous sobresalts relacionats amb la corrupció: “El que hi ha és sobradament conegut”, va dir.
