Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

L'esquerra abertzale es prepara per donar forma al partit legal i adaptar-s'hi

Sortu, l'eina per acumular forces

L'esquerra abertzale està de mudança. La il·legal Batasuna es prepara per omplir la closca encara buida de Sortu, dissenyada per l'advocat Iñigo Iruin amb l'ajut d'Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria i Rafa Díez per complir la llei de partits i tornar a fer política normalitzada, un cop les armes d'ETA han callat. Les bases independentistes han de donar forma, contingut i vida a la nova formació, legalitzada la setmana passada pel Constitucional. Sortu, de moment, no passa de ser unes sigles i uns estatuts. "Hem treballat sota molts noms els últims anys i ara que ens diem Sortu ens toca seguir treballant, potser més i tot", diu a l'ARA un veterà militant abertzale. Els dirigents de Batasuna no desitgen que el procés constituent de Sortu sigui un transvasament de persones d'una organització a l'altra. La base de Batasuna està implicada en el naixement de Sortu, però és un procés obert a tots els abertzales i progressistes que aspirin a crear un estat basc a Europa.

La constitució de Sortu s'allargarà cinc mesos. No tenen pressa i evitaran que les urgències electorals -els comicis bascos toquen el febrer de 2013 però es poden avançar a la tardor- alterin el calendari: aportació d'idees i debat intern fins a l'octubre i el primer congrés al novembre.

En aquesta fase de transició, i de manera progressiva, cares de Batasuna com Pernando Barrena, Maribi Ugarteburu i Txelui Moreno començaran a presentar-se i a actuar en públic com a sortzailes , impulsors de Sortu, amb normalitat. "Milers i milers d'abertzales tenen una casa per compartir, construir i dinamitzar", diu Maider Etxeberria, promotora de Sortu. I el primer repte serà l'organització interna.

Per primer cop tindran afiliats que pagaran la seva quota i, no menys important, designaran també una executiva amb un secretari general. La tradició assambleària els feia apostar sempre per direccions col·legiades amb portaveu, en un intent d'evitar els hiperlideratges. A partir d'ara, bases i dirigents s'organitzaran com la resta de partits, segons els estatuts de Sortu.

Els peròs de la vella guàrdia

La manera tradicional de fer política no està assumida per tota l'esquerra abertzale. Una prova són les reticències de vells militants a abandonar antics esquemes organitzatius: "De cara a la premsa i portes enfora funcionarà com un partit normal , però internament es continuarà decidint tot en assemblea", explica convençut un futur afiliat bilbaí, que va entrar en política als anys 80 de la mà de HB.

El viatge de les armes a les urnes de l'esquerra abertzale en els últims tres anys té un cos teòric, la ponència Zutik Euskal Herria [Euskal Herria dempeus], de la qual Otegi és pare intel·lectual. Assumit per la majoria de l'esquerra abertzale, ha fet possible aturar l'activitat armada d'ETA i obrir una fase inèdita en la política basca.

El text proclama la necessitat d'un partit legal i d'una estratègia que permeti acumular forces. El primer objectiu ja s'ha aconseguit. I pel que fa al segon, no es veu alterat per la irrupció de Sortu. Acumular forces és un objectiu estratègic de tot l'independentisme llevat del PNB.

Les aliances electorals teixides fins ara pel sobiranisme es mantenen i quan Sortu completi el procés constituent assumirà els pactes de la il·legal Batasuna amb Aralar, Eusko Alkartasuna, Alternatiba i la bascofrancesa Abertzaleen Batasuna.

Presents en qualsevol cas

En cas que el lehendakari, Patxi López, esgoti la legislatura, Sortu ja formarà part de la coalició Euskal Herria Bildu. I si els comicis s'avancen i Sortu no ha tancat el procés, l'esquerra abertzale hi serà present, igual que els últims dos anys: amb Bildu a les municipals i forals i amb Amaiur a les espanyoles. Presentar-se en solitari està absolutament descartat. A més, la legalització de Sortu no trastoca els plans d'EH Bildu sobre els candidats. Els dirigents de Batasuna fa mesos que negocien amb la resta de socis, i això inclou també el nom del futur candidat a lehendakari. L'ARA ja va explicar que Ugarteburu era la més ben situada.

És possible que Sortu no sigui el punt d'arribada de l'esquerra abertzale com a plataforma política. En els pròxims anys, a mesura que el procés de pau avanci, els independentistes necessitaran refundar-se i integrar Aralar i fins i tot EA. Passar de l'acumulació a la fusió dependrà de com actuï en el futur Sortu.

Més continguts de