Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Suso de Toro: "Si no es fa el referèndum el nervi cívic de la societat catalana serà destruït"

Articulista i escriptor, recull els seus articles sobre el Procés a 'La lliçó catalana'

Suso de Toro (Santiago de Compostel·la, 1956) s’emociona quan recorda el preu que ha hagut de pagar per qüestionar el relat nacional espanyol. A La lliçó catalana (Editorial Gregal), recull els seus articles sobre el Procés (molts publicats a l’ARA), en què anima els catalans a fer el pas definitiu del referèndum.

¿És més fàcil defensar el procés sobiranista a Galícia o a Madrid?

A Galícia ja fa anys que em van expulsar dels mitjans tradicionals. L’únic espai que em queda és Catalunya o alguna premsa digital de Madrid com Eldiario.es. Soc un autor al qual li ha anat desapareixent el terra a sota dels peus.

A què ho atribueix? Al tema català? A les seves crítiques al sistema?

Una mica a tot. El fet és que la societat espanyola no suporta la dissidència. I jo vaig anar posant claus en el meu taüt. El meu pensament discrepa del consens social.

¿Ha pagat un preu elevat per defensar la seva independència?

Sí, i tant és així, que fa set anys vaig deixar la professió d’escriptor perquè era inviable. Em van fer el buit als mitjans. Quan editava un llibre no sortia a la premsa...

¿No va trobar cap suport entre la intel·lectualitat espanyola?

Jo em vaig sentir molt sol. Fins i tot el conselleiro de Cultura em va difamar als mitjans. Em vaig plantejar anar a viure a Barcelona...

Per què no ho va fer?

No vaig voler furtar el país als meus fills.

Quin va ser l’inici d’aquest procés?

Va ser durant l’època de Zapatero quan vaig escriure sobre el tema territorial amb llibres com Españoles todos, i aquí vaig tocar nervi.

Ha valgut la pena?

És que jo crec en la responsabilitat individual de l’intel·lectual, però et jugues les garrofes. Jo vaig abandonar la literatura, em vaig reincorporar a la docència, i ara estic jubilat. I escric de manera aficionada.

L’origen de tot és la Transició?

Hi va haver un moment d’obertura, a finals dels 70, en què tothom estava disposat a revisar coses. Això es va tancar ja als anys 80, i la responsabilitat és del PSOE, que ressorgeix no com el partit de Pablo Iglesias sinó com un partit andalús. No és casualitat que el primer AVE fos per unir Madrid i Sevilla. El PSOE andalús es va empassar l’espanyol.

I després tenim el PP i el fenomen Mariano Rajoy, que coneix bé.

És algú que només ha parlat gallec una vegada en públic i va ser per dirigir-se a una senyora portuguesa. És un producte de factura franquista neta, de dalt a baix. De fet va fer campanya contra la Constitució des d’un partit que es deia Renovació Espanyola, dirigit per un ex alt càrrec de Franco [José Antonio Trillo].

I enmig de tot el procés català.

Sí, aquí és on es juga avui la democràcia a Espanya. Sempre he admirat i he envejat els catalans. Barcelona és l’única ciutat gran on viuria.

Però alguna cosa malament també es deu fer des d’aquí…

No us culpabilitzeu. El país és exemplar però té limitacions perquè és un procés sobrevingut. I a diferència d’Escòcia, no hi ha un líder clar. Hi hagut partits que han hagut de qüestionar-se el seu sentit històric, la seva pròpia naturalesa; d’altres no estaven preparats, i després hi ha casos d’immaduresa política…

Ho diu per la CUP? La societat catalana sembla refractària a un lideratge únic…

La societat catalana afronta un moment transcendental, de canvi de pell, i demana seguretat. I precisament per això és important tenir figures de referència, persones que es veuen investides d’una responsabilitat, i això les transforma.

Està pensant en Artur Mas?

L’Estat va voler destruir-lo. I si ho van voler fer és perquè ho necessitaven per afeblir el Procés. I és infantil no voler veure això…

¿Espanya seurà algun dia en una taula de negociació?

Espanya no té solució, però els catalans l’estan posant en una situació en què no li quedarà més remei que negociar. Però bé, en realitat Espanya no existeix. Existeix Madrid. I Madrid no canviarà perquè la seva naturalesa és viure de la resta.

I el referèndum la farà canviar?

Sí, perquè dins la UE no pot treure els tancs. El meu pronòstic és que poc abans del referèndum la UE i els mateixos poders de l’Estat obligaran Mariano Rajoy a plegar. Perquè el missatge de la seva última visita a Catalunya és molt clar: no us donaré res. Per això crec que després hi haurà unes eleccions en què es plantejarà la reforma constitucional.

¿El Procés acaba amb la reforma d’Espanya o la independència?

Crec que si els catalans fan l’acte de sobirania del referèndum, l’estat espanyol es veurà obligat a fer una contraoferta. I finalment els catalans hauran d’optar entre la independència i aquesta contraoferta.

La clau llavors és el referèndum?

El referèndum és la derrota de Madrid i el projecte nacional castellano-andalús. Però si no hi ha referèndum serà la societat catalana la que serà vençuda, i el seu nervi cívic serà destruït per a molt de temps.

Més continguts de