Publicitat
Publicitat

Les forces contràries al Procés exploren coalicions "alternatives" al sobiranisme

El PP defensa configurar un govern amb Cs i el PSC en unes pròximes eleccions i el nou partit Units per Avançar obre la porta a una confluència del "catalanisme centrat" després de l'1-O

Els partits contraris al Procés comencen a moure fitxa de cara a un escenari postreferèndum i amb la mirada fixada en una convocatòria electoral que pugui configurar noves majories. El portaveu parlamentari del PP, Alejandro Fernández, ha defensat un govern "alternatiu" al sobiranisme amb Ciutadans i el PSC. Ha posat com a exemple el govern del PSE-PSOE de Patxi López a Euskadi (2009-2012), que va comptar amb el suport extern del PP per desbancar el PNB. "L'endemà de les eleccions, nosaltres sempre hem apostat per un govern alternatiu al nacionalisme entenent que tot indica que el panorama polític continua sent molt atomitzat i plural", ha apuntat Fernández en una entrevista a Europa Press. 

El dirigent popular ha considerat que és aviat per valorar si en aquest possible govern haurien de ser-hi els tres partits o donaria suport extern. En qualsevol cas, ha assegurat que seria "positiu" per a Catalunya. Fernández ha tornat a demanar al Govern que s'oblidi del referèndum i convoqui eleccions al més aviat possible. 

Units per Avançar pensa en el PSC i Lliures

D'altra banda, també ha obert la porta a una possible confluència Units per Avançar, formació que busca omplir l’espai del catalanisme de centre que ocupava l’extinta Unió Democràtica. En declaracions a l'agència Efe, el professor d'Esade i portaveu del partit, Carlos Losada, ha afirmat que està disposat a sumar esforços en una fórmula unitària que agrupi forces del "catalanisme centrat" si després del referèndum previst per a l'1 d'octubre persisteix el "conflicte" i està en risc la "convivència" a Catalunya.

Losada ha remarcat que si el Govern gestiona "amb responsabilitat" l'escenari posterior a l'1-O i convoca eleccions autonòmiques sense buscar més "xocs" amb l'Estat, "no hi haurà una conjuntura favorable a la confluència" i serà preferible que cadascuna es presenti per separat per preservar així els seus respectius perfils ideològics. En canvi, si a partir del 2-O a Catalunya es viu una situació "límit" que posi en perill "aspectes bàsics de la convivència", segons Losada, Units per Avançar estarà "oberta" a participar en una "plataforma comuna" amb altres formacions centristes que defensin una "tercera via" entre l'independentisme i l'immobilisme.

Des del mes de novembre passat, quadres de l'antiga Unió i persones de l'òrbita socialista treballen conjuntament dins de la plataforma Portes Obertes del Catalanisme, en la qual també s'ha implicat Losada. De fet, n'hi ha que veuen en aquest espai el possible embrió d'una col·laboració electoral entre el PSC i aquests sectors no independentistes de l'antiga CiU.

En paral·lel, en els últims mesos han sorgit altres plataformes que busquen recompondre l'espai del catalanisme no independentista trencat després de la ruptura de CiU i la desaparició d'Unió, com els liberals de Lliures, encapçalats per l'exdirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó i l'exdiputat d'Unió Roger Montañola.

Els plans d'Units per Avançar no passen inicialment per confluir amb altres formacions, però si el Govern administra l'endemà de l'1-O "sense comptar amb els que no vagin a votar o els que votin 'no' a la independència", segons Losada, es pot generar una situació d'"emergència" que faci necessari unir forces. "En aquest cas, estarem oberts a buscar una solució conjunta", ha dit Losada, que tanmateix ha volgut marcar distàncies amb Lliures.

Losada ha negat que Units per Avançar, nascuda per l'impuls de l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll Alentorn (INECHA), l'antiga fundació del partit que liderava Josep Antoni Duran i Lleida, pugui definir-se com una "Unió refundada". Units per Avançar, que a finals d'octubre té previst celebrar la seva primera convenció, assumeix "el catalanisme humanista, el personalisme i l'europeisme" dels democratacristians, però a la vegada pretén ampliar les seves fronteres ideològiques fins al centreesquerra. "En alguns aspectes, Unió se situava en posicions més conservadores. Nosaltres defensem una combinació equilibrada de flexibilitat econòmica i protecció social. No som partidaris d'una societat subsidiada, però sí que creiem que cal corregir els desequilibris que produeix el mercat", ha argumentat.

Losada, que en la consulta del 9-N va votar 'sí-no' ('sí' a un estat per a Catalunya i 'no' que aquest estat fos independent), ha dit que personalment no preveu participar en el referèndum de l'1-O, perquè aquesta cita "aporta més conflictes que solucions" i "no es donen les garanties democràtiques" exigides per la comunitat internacional. Això no obstant, segons el seu parer, el govern de l'Estat "hauria de posar sobre la taula una proposta" per a Catalunya, ja que el simple "fracàs del procés sobiranista no farà bo l'unionisme". 

RE

Més continguts de