La comunitat de Sant Egidi qualifica d'"inútil i brutal" l'actuació policial de l’1-O i demana diàleg
Article d'Andrea Riccardi, fundador del col·lectiu, molt pròxim al Vaticà i al papa Francesc
BarcelonaAndrea Riccardi, el fundador de la comunitat de Sant Egidi, pròxima al Vaticà i molt especialment des de l'elecció del papa Francesc, ha publicat aquesta setmana un article en què qualifica l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1 d'octubre d'"inútil i brutal", demana diàleg entre les parts i critica que el govern espanyol s'hi estigui oposant.
L'article, que es titula 'Spagna e Catalogna: la secessione non è la risposta', va ser publicat al blog de l'historiador i professor universitari romà, riccardiandrea.it. S'afegeix al comunicat fet públic per la comunitat de Sant Egidi a Catalunya el dia 22 de setembre en què demanava també diàleg després de les detencions de càrrecs públics de la Generalitat i les manifestacions que les van seguir, i les reiterades crides al diàleg que ha estat fent aquesta setmana L'Osservatore Romano, després de l'1-O.
El fundador de Sant Egidi, comunitat de catòlics laics creada el 1968 arran del Concili Vaticà II, qualifica la situació actual d'"un carreró sense sortida que probablement conduirà a decisions irreparables" i, quan es qüestiona si es pot "tornar enrere", planteja que "Madrid [sic] s'hi ha oposat".
Riccardi assenyala que la resposta del govern espanyol a l'1-O "ha encès els ànims i ha augmentat l'antipatia cap a Madrid" i qualifica el discurs del rei Felip VI com "un avís dur per als catalans" que tenia en compte només l'opinió d'un sector dels espanyols. I conclou: "¿Es poden resoldre d'aquesta manera aquest tipus de problemes, per greus que siguin, a Europa al segle XXI? No ho crec".
Catedràtic d'història contemporània a la Universitat Roma III, Riccardi demana que s'abandoni el punt de vista bipolar de la confrontació i que la recerca de la solució se centri en tot el que tenen en comú "el món espanyol i el català", en lloc de fer-ho en les "profundes diferències" que hi ha. I exemplifica: "El divorci no es pot descartar, [però] no en pot néixer un estat amb una majoria rotunda".
Amb tot, recorda que "la unitat no pot ser imposada per la força". "Necessitem diàleg, paciència, obertura a les necessitats de l'altre, capacitat per entendre el panorama, fantasia política i institucional. I els governs de Madrid amb el pas del temps han mostrat poca sensibilitat per a Catalunya, que se sent una nació. Però sentir-se una nació no significa automàticament convertir-se en un estat. A Catalunya hi ha hagut un procés d'extrusió molt emocional".
Riccardi destaca finalment el paper de l'Església i aporta una sortida: "L'Església espanyola ha mostrat saviesa reclamant paciència per evitar una confrontació sense sortida. Els bisbes han demanat el diàleg, han mostrat preocupació per possibles decisions irreversibles que generin fractures a la societat, a les famílies i a l'Església. Per descomptat, calen reformes importants a la Constitució espanyola i a l'Estatut de Catalunya. Però toca plantejar-se si, per fer-ho, les forces polítiques d'Espanya i Catalunya no haurien de fer front a les eleccions i demanar a la gent que triï els representants que detallaran la configuració institucional i política del futur".
La importància de l'article de Riccardi està en la seva proximitat al papa Francesc. Els bisbes nomenats aquests últims anys per Francesc són pastors senzills amb un vessant social important i sempre atents a les perifèries. Per aquest motiu va nomenar bisbe de Bolonya, la capital d'esquerres d'Itàlia, Matteo Maria Zuppi, un habitual de la comunitat de Sant Egidi; de Palerm, Corrado Lorefice, activista antimàfia, bel·ligerant en contra del tràfic de persones; de Barcelona, Joan Josep Omella i Omella, conegut com a consiliari de l'ONG Mans Unides i per pertànyer a l'ala més social de l'Església catòlica. El 21 de maig d'aquest 2017 el papa Francesc va anunciar el seu nomenament com a cardenal (segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església, immediatament després del Papa).
La dimensió social d'Omella és innegable, igual que la dels seus homòlegs de Palerm, Bolonya i també de Chicago (Blase Cupich). Tots ells tenen estretes relacions amb la comunitat de Sant Egidi, el fundador de la qual, Andrea Riccardi, va ser rebut pel Papa el 3 de març per parlar de la pobresa i, també, de les perifèries.
