Els exsocialistes sobiranistes es casen amb ERC

BarcelonaEn una operació que evoca la confluència que el 1931 desembocava en la fundació d’ERC, el centreesquerra sobiranista vol aprofitar l’escenari de canvi social, polític i institucional per construir una nova hegemonia progressista compromesa amb la independència, però també amb la transformació social i amb la regeneració. És en aquest context que cal situar les més de 200 coalicions que ERC perfila de cara a les municipals del 24 de maig, la immensa majoria fruit d’acords amb els moviments d’exsocialistes sobiranistes sortits del PSC (Avancem, MES i Socialisme, Catalunya i Llibertat). En total, ERC superarà les 700 llistes i aspira a esdevenir el referent de l’esquerra també a escala municipal per davant del PSC. L’objectiu són 2.000 regidors -actualment en té 1.370- i governar grans ciutats. L’estratègia del partit d’Oriol Junqueras i Marta Rovira dista de la del 2011, en què els republicans, en un moment baix, buscaven marcar perfil independentista amb Reagrupament després del tripartit.

Republicans i exsocialistes crítics del moviment Avancem liderat per Joan Ignasi Elena visibilitzaven ahir la confluència amb la presentació de l’acord marc que han signat per fer de les eleccions municipals del 24 de maig el trampolí per a la construcció, de cara al 27-S, d’una nova hegemonia política nacional amb prou força per condicionar -si no liderar- el procés d’independència i fer-ho des de l’esquerra. L’acord té traducció immediata en una trentena de coalicions en municipis i ciutats com Sant Adrià de Besòs, Mollet del Vallès, Lloret, Flix, Cambrils i Montblanc. En 20 casos més l’acord s’està gestant.

“Catalunya necessita una nova hegemonia política que doni resposta a una nova hegemonia social”, defensava ahir Joan Ignasi Elena al costat de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Perquè tant ERC com Avancem detecten una demanda social per reflectir a les institucions, començant per les locals, el que creuen que ja és una hegemonia independentista i progressista.

Més enllà de les municipals

“La suma no pot acabar avui. Haurà de continuar en els pròxims mesos i anys”, va subratllar Rovira. Les dues formacions volen traslladar l’acord també a les eleccions del setembre (a les europees del maig de 2014 ERC va pactar amb NeCat, ara integrada a MES) basant-se en tres eixos ineludibles del que Elena va definir com un “procés revolucionari d’emancipació”: l’eix nacional per a la victòria del projecte independentista, l’eix social per superar polítiques econòmiques que han asfixiat les classes mitjanes i treballadores, i l’eix de la regeneració democràtica davant la corrupció.

De fet, aquests tres eixos també figuraran en l’acord marc que els republicans perfilen amb Moviment d’Esquerres (MES), liderat per l’exportaveu del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i que integra NeCat, d’Ernest Maragall, a més dels exconsellers Montserrat Tura, Marina Geli i Antoni Castells. Un moviment amb implantació en més de 200 municipis i que ha tancat acords amb ERC a Barcelona (pendent dels noms després del no de Martí a ser candidat a la llista d’Alfred Bosch), Tarragona, Sant Cugat del Vallès o Terrassa. En casos com Tarragona i Mollet, Avancem i MES confluiran alhora malgrat la fredor de les seves relacions amb les llistes liderades per ERC.

La tercera pota dels exsocialistes escindits, Socialisme, Catalunya i Llibertat, encapçalada per l’exdiputat Toni Comín, també s’integrarà en llistes d’ERC en municipis com l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell. Tot plegat configurarà un magma que farà difícil l’aplicació homogènia de la consigna que reivindicava Artur Mas després del pacte amb Oriol Junqueras: el compromís de fer pactes postelectorals CiU-ERC als municipis. A criteri de Rovira i Elena l’època en què els pactes municipals els dictaven les cúpules ja forma part del passat. ERC donarà una sola instrucció a l’hora de buscar socis: el compromís, a partir de la praxi, amb un “país just i net”.