Publicitat
Publicitat

Els gamberros de l'última fila

Em vaig encabir a la tribuna de premsa del Parlament, una mena de llauna de sardines per a humans. Era a mig metre del clatell del líder de Ciutadans, Albert Rivera, just quan va començar a denunciar en castellà la " factura de la identidad " , en referència als 300 o 450 milions d'euros que, segons ell, ens costarà en indemnitzacions suprimir els toros. Després de la seva intervenció ell i el seu company de partit Jordi Cañas van dedicar-se durant la sessió a fer escarafalls i a comentar en veu alta cada intervenció que no els agradava. L'última fila d'escons és, sovint, com a l'autocar de l'escola, la dels gamberros.

Moment pancarta

Des de la cua de l'hemicicle els diputats de Solidaritat per la Independència també van fer de les seves quan van treure uns cartells del #novullpagar peatges. La presidència del Parlament, Núria de Gispert, no va instar que les retiressin i van gaudir de dos minuts fabulosos d'atenció mediàtica. La meva posició, una mica elevada per damunt de la cambra, era ideal per espiar les trapelleries de les dues forces del grup mixt, però també per controlar quins diputats es distreien i quins feien els deures i atenien a la sessió.

Per majoria absoluta van guanyar els polítics concentrats en la feina, tot i que vaig descobrir excepcions de pes. El dirigent del PP Rafael Luna va estar consultant Facebook al seu ordinador durant quaranta minuts, fins i tot quan el seu company de partit Juan Milián interpel·lava la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. També durant l'intercanvi de paraules sobre ensenyament, la diputada de CiU Maria Senserrich va estar molt enfeinada fent una compra online d'un ram de flors. Un cop finalitzada l'operació, 30 minuts després, va tancar l'ordinador.

Un altre cas que em va cridar l'atenció és el de Joan Herrera. El líder ecosocialista no va deixar el mòbil en cap moment, excepte quan va arribar el seu torn de paraula i quan la diputada Hortènsia Grau va interpel·lar el conseller Mena sobre la crisi del moble a la Sénia.

Hi ha paral·lelismes evidents entre un Parlament i l'escola. La sala s'omple de murmuris quan parlen alumnes abonats a dir-la grossa, en el cas de la cambra, Alícia Sánchez-Camacho -que va vendre el rescat com si Espanya hagués guanyat el Mundial- i Alfons López Tena -que va demanar la supressió dels peatges d'autopista.

Desconnexió Bozal

Com a l'escola, al Parlament de Catalunya també hi ha moments en què els presents desconnecten i parlen amb el company de pupitre. Aquest moment de desconnexió general es va produir quan la consellera de Justícia, la independent Pilar Fernández Bozal, va respondre a una interpel·lació sobre modernització de la justícia. El problema és que la gravetat del moment econòmic, més que el pati d'una escola, recorda el pati d'un manicomi.

Més continguts de