La quota basca irrita Cs i les comunitats
Els pressupostos de Rajoy superen el primer tràmit al Congrés després de tres empats
Madrid / BarcelonaMariano Rajoy sortia ahir del Congrés de Diputats reforçat i declarant-se “satisfet” perquè els seus comptes van superar, després d’una votació d’infart, el primer tràmit parlamentari. Però el preu pagat al PNB a canvi del seu suport als comptes -elevat econòmicament, però moderat tenint en compte el rèdit en termes de la governabilitat espanyola- començava ahir a mostrar possibles recàrrecs: Ciutadans, el seu soci “preferent”, no es va estar de criticar el moviment, i va assegurar que votaria en contra d’una ampliació de la quota basca quan tingués opció de fer-ho. A més de Cs, diverses comunitats autònomes es van revoltar i van reclamar el mateix tracte que el País Basc.
El líder de la formació taronja, Albert Rivera, s’havia mostrat en diverses ocasions contrari a la quota basca i al sistema de finançament del concert econòmic al territori. El seu discurs, de fet, li va costar la irrellevància en la política basca, on el consens al voltant del model econòmic és gairebé absolut. De fet, el pacte amb el PNB ha generat malestar en algun sector de Ciutadans, que considera que va en contra del corpus ideològic del partit.
La formació taronja no posa en dubte el seu suport als pressupostos espanyols, però la conclusió de la negociació pot haver jugat una mala passada a Rivera i el seu equip. Entre les bases del partit s’alcen les veus que mostren el malestar pel fet que, un cop més, la formació taronja s’hagi empassat els seus principis sense pràcticament fer suar al PP l’acord. Un veterà dirigent del partit lamenta que Ciutadans garantís el seu suport als pressupostos setmanes abans que s’acabés el termini, sense esgotar els temps per forçar noves concessions.
Tanmateix, el que més crítiques ha despertat és que la direcció del partit pràcticament no hagi protestat contra l’acord del PP amb el PNB, que no només blinda el concert econòmic sinó que en millora les condicions. Una cessió que, segons un dirigent català, despulla l’argumentari del partit a Euskadi però també a Catalunya, on la formació, augura, tindrà problemes per defensar que els territoris no han de tenir privilegis i per justificar la falta d’inversions en infraestructures al Principat.
“Avui no votem la quota basca”, va aclarir Rivera des dels passadissos del Congrés. Això sí, “si la intenció del govern [espanyol] i del PSOE és consolidar un privilegi en una futura votació, Cs hi votarà en contra”, va matisar. És a dir, Rivera va evitar fer sang amb Rajoy per les seves cessions als nacionalistes bascos i no va posar en dubte el seu rol de crossa del govern en minoria. I no només això, sinó que va assenyalar com a principal responsable de la prolongació d’aquest “privilegi” el PSOE, amb la lògica que, com que els socialistes no donen suport als comptes, es fan necessaris els vots nacionalistes.
Malestar autonòmic
També es van queixar diversos dirigents autonòmics, que immersos en el debat pel nou model de finançament van protestar perquè s’estiguin perpetuant els “privilegis” al País Basc, que, segons ells, augmenten les desigualtats entre els territoris espanyols. Un dels més durs va ser el president socialista de l’Aragó, Javier Lambán, que va considerar que l’acord assolit amb el PNB fa “absolutament impossible” reformar el model comú de la resta d’autonomies. Mentrestant, el valencià Ximo Puig va lamentar que s’estigui “generant discriminació de manera permanent”.
Tot i l’allau d’oposició a l’acord, el pacte va servir perquè es complís el guió imaginat per Rajoy, i les esmenes als pressupostos van ser tombades en una votació que es va haver de repetir tres vegades, per l’empat a 175 escons.
A partir d’ara, s’obre per a Rajoy una contrarellotge per intentar convèncer com a mínim un diputat més abans de la votació final dels comptes, a finals de juny. El PP té la mirada posada en Pedro Quevedo, el diputat de Nova Canàries, que es va presentar a les eleccions amb el PSOE, però que no s’ha de sotmetre a la disciplina de vot. Quevedo, que ha carregat contra els pressupostos del PP en diverses ocasions, també s’ha mostrat obert a arribar a un pacte amb el govern espanyol a canvi d’inversions a la comunitat que representa, tot i que el vot favorable dels seus rivals de Coalició Canària dificulta els equilibris. Rajoy té fins a finals de juny per aconseguir-ho.
