CiU, ERC i PP frenen la llei del mínim vital garantit d'ICV que preveia una renda de ciutadania
Republicans i populars s'han abstingut i han evitat que es tramiti la proposta, que també buscava blindar els drets a l'alimentació i a l'habitatge
BarcelonaLa proposició de llei del mínim vital garantit d'ICV-EUiA no ha passat el primer tràmit al Parlament perquè l'esmena a la totalitat de CiU s'ha imposat gràcies als vots favorables de la federació i l'abstenció d'ERC i PP, que han fet inútils els vots contraris a l'esmena -i, per tant, favorables a tramitar la llei- del PSC, ICV-EUiA, Ciutadans i CUP. Els republicans, de fet, han estat la formació més criticada pels altres partits d'esquerres, que li han retret que el seu pacte amb CiU li ha fet virar el rumb social d'anterior legislatures en aquesta matèria.
Tanmateix, el portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Oriol Amorós, ha justificat el seu vot perquè, segons ha assegurat, els moviments socials que promouen la iniciativa legislativa popular de la renda garantida de ciutadania els van demanar la legislatura anterior que cedissin la iniciativa en aquest àmbit a la societat civil i, per això, ja van abstenir-se de presentar una proposició similar. "La participació ciutadana no es pot frenar d'aquesta manera", ha apuntat el diputat republicà. Així mateix, ha afirmat que altres iniciatives que contempla la llei "haurien de tractar-se amb mesures de Govern d'aplicació immediata", com l'impost als pisos buits, la nova llei de serveis socials o la reforma de la renda mínima, i no en una "llei òmnibus contra la pobresa" com la que ha defensat ICV-EUiA. Tot i això, Amorós ha assegurat que comparteix el fons de la proposta de llei.
Al seu torn, la diputada de CiU Anna Solé ha afirmat que la proposició d'ICV-EUiA és "de voluntats, no de possibilitats" i ha apel·lat a "la caiguda d'ingressos per la crisi, els reiterats incompliments de l'Estat" en matèria econòmica i "l'ofec competencial" de la Generalitat. Tot i això, la diputada ecosocialista Laura Massana li ha retret que "si s'han salvat bancs, si tenim la pressió fiscal per sota de la mitjana de la UE i si hi ha frau fiscal, hi ha diners" i li ha retret que "és una qüestió de voluntat política". "El Govern de CiU està creant més pobresa i desigualtat que altres territoris de l'Estat i països d'Europa", ha afirmat Massana. La diputada del PSC Eva Granados ha reclamat impulsar "drets i no caritat" i ha criticat la baixa taxa de pagaments referits a la renda mínima d'inserció, mentre que la parlamentària del PP Marisa Xandri ha qüestionat la renda garantida de ciutadania proposada per ICV-EUiA i ha defensat que "la millor política social és la creació de llocs de treball". Finalment, el cap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez, ha recordat que en les darreres tres dècades el risc de pobresa ha afectat sempre de mitjana un 20% de la població i que, per tant, "han estat 30 anys d'insensibilitat i inoperància en la lluita contra la pobresa".
Els quatre pilars de la llei
La proposició de llei d'ICV-EUiA preveia bàsicament quatre mesures: crear una renda garantida de ciutadania per a totes aquelles persones amb ingressos inferiors a l'índex de suficiència de recursos de Catalunya per equiparar-los a aquesta quantitat -que el 2012 serien 7.967,73 euros anuals-; cobrir les despeses necessàries per garantir també el dret a l'alimentació a través dels serveis de menjadors socials i les beques menjador; blindar igualment el dret als subministraments bàsics de la llar prohibint que les empreses encarregades de subministrar l'aigua i la llum les puguin tallar a qui no les pugui pagar; i garantir finalment el dret a un allotjament digne constituint un fons català d'habitatges per emergències socials, frenant els desnonaments d'entitats rescatades i tornant a fixar un lloguer forçós per als pisos buits ja previst inicialment a llei d'habitatge del tripartit i que les lleis òmnibus van eliminar.
