Mor Gustau Biosca, un dels jugadors més estimats de la història del Barça

BarcelonaGustau Biosca i Pagès ha mort aquesta matinada a l’edat de 86 anys. Biosca va ser un dels jugadors més estimats pel barcelonisme durant els anys 50 pel seu caràcter i pel seu sacrifici sobre la gespa. Barcelonista militant, la imatge de Biosca encara es pot veure a alguns bars de les ciutats sempre pressumit a les imatges, sempre amb uns ulls blaus ben vius,

De la temporada 1950/51 a la 1957/58, Biosca va ser titular a la defensa del Barça. D'en Biosca expliquen que era un defensa amb bona tècnica, i de fet, sempre feia gols. Però que en una època dura, era dels que posava la cama i si hi havia gresca, mai s'espantava. Nascut a L'Hospitalet de Llobregat, ja va entrar a les categories inferiors del Barça de jove, fins debutar al primer equip la temporada 1950/51, quan va poder formar part del Barça de les 5 Copes.

Amb Ladislau Kubala i César Rodríguez va formar un trio d’amics inseparables. En Biosca de fet, explicava que "hi ha coses que uneixen, com jugar a futbol plegats o sortir de nit". I amb Kubala, feia les dues coses. La generació del Barça de les 5 Copes va ser famosa a Barcelona per la seva passió per un altre tipus de copes i per les dones. Expliquen que un dels motius que va portar el club a vendre's a Moreno, un dels membres d'aquella davantera cantada per Serrat, va ser que el van enxampar al Barri Xino un dia que més de cinc futbolistes es van escapar de la concentració.

Biosca, home divertit que sempre feia broma, va viure tres anys de la seva vida a Sevilla de jove perquè el seu pare hi va ser destinat quan treballava a la Campsa, i a Sevilla s'enamoraria del flamenc. Biosca admirava especialment qui seria un bon amic seu, el cantant Manolo Caracol, amb qui tindria en comú una dona: Lola Flores. En una època en què les folklòriques i els futbolistes eren els ambaixadors del franquisme, Biosca li va pispar el cor de Lola Flores a un altre futbolista, Coque, un noi que apuntava bones maneres a l'Atlètic de Madrid, però va perdre els papers per la cantant andalusa. Però quan el català va decidir que tocava casar-se amb la seva xicota de tota la vida, la Roser, va plantar la cantant. La història dels darrers intents de Lola Flores per atreure el defensa blaugrana ja formen part de la llegenda: una cita en un hotel barceloní en què ella es va entregar amb un llaç a l'entrecuix, i crits desesperats de matinada a sota del balcó del ja feliç matrimoni Biosca. "La meva dona ha tingut molta paciència amb mi. Vaig fer molt de mal, coses de la joventut. Quan ets futbolista, moltes noies t'esperen", deia en Biosca.

Un cop va deixar de sortir de nit, en Biosca va seguir guanyant títols i va gaudir de la felicitat familiar. Un dels seus fills de fet, el va anomenar César i al setembre del 1963 el va batejar a la Capella del Camp Nou, amb el seu amic César Rodríguez de padrí.

La carrera de Biosca va tenir un abans i un després d'una greu lesió al camp de la Reial Societat el 1957, a Atocha. El defensa ja no va poder jugar com abans i va acabar al filial, el Comtal. El 1958 es va retirar amb un palmarès de dues Lligues, quatre Copes d'Espanya, una Copa Eva Duarte, una Copa Llatina i una Copa de Fires, a més d’onze internacionalitats amb la selecció espanyola. Un cop retirat, va ser ajudant de Kubala quan aquest va ser selecionador estatal. I entre el 1993 i l'any 2000 va ser directiu del club.

Biosca era tant barcelonista que quan es van començar les obres del Camp Nou, va ser un dels encarregats de posar les primeres pedres.