Mas i Rajoy ja s’han reunit. Que seguissin sense arribar a cap tipus d’acord -o que romanguessin en la seva posició- es pagava a un míser 1,00001 a la casa d’apostes Pareu Màquines & Win. Però això no va ser impediment perquè alguns diaris preescalfessin la cimera amb titulars amb tres llesques d’interpretació per cadascuna de fets. “Mas suavitza la seva postura davant d’una reunió marcada pel cas Pujol”, deia en portada El País. Suggeria el diari de Prisa que la introducció d’altres temes demostrava la debilitat de Mas. En un moment de la crònica, arribaven a dir que Homs, enumerant els objectius de la trobada, situava la consulta “en una cridanera quarta posició”. D’aquí a analitzar el llenguatge corporal o si la cella del conseller titil·lava en parlar del 9-N, un pas. Era un titular condemnat a caducar al migdia, quan va prendre cos de realitat el que tothom sabia: que Mas segueix prometent -com a mínim- la convocatòria de la consulta. Una altra torsió del diari consistia a citar Homs dient que “la Generalitat no vol una consulta il·legal” i assenyalar que en això coincidia amb Rajoy i el líder del PSOE. El truc, esclar, és que la frase d’Homs és una exhortació perquè l’Estat permeti la votació, no pas una crida a enterrar-la com pretenen els partits espanyols.
Però era a l’editorial on hi havia la veritable teca: “Recuperar la dignitat institucional de Catalunya és necessari per obrir un espai de negociació”. Això el mateix dia que el diari informa de com Ruz vol enviar a judici com més aviat millor 45 dels quasi 200 imputats de la trama Gürtel, uns quants dels quals, càrrecs del PP. Però es veu que això de la dignitat institucional es reparteix -ai las!, com tantes coses- de manera ben asimètrica.
