Ramon Llull

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Llull és qui empra, per primera vegada en la història cultural d’Occident, una llengua vulgar -la catalana- per a empreses abans reservades al llatí. La filosofia parlà en català per la ploma de Llull, primer que en cap altra llengua novollatina. L’eixamplament de les ambicions de l’escriptor el constrenyia a l’ús de l’idioma quotidià, verge encara, i prometedor. [...] Havia nascut a la ciutat de Mallorca, segons diu la tradició, el 25 de gener de 1233, fill d’un cavaller català que acompanyava el rei Jaume en la conquesta de les Illes. [...] Admira pensar l’extraordinària fecunditat, en l’acció i la meditació, del Barbaflorida mallorquí. Va escriure -en llatí, en català, en àrab -una quantitat fabulosa de llibres, dels quals ens n’han arribat més de dos-cents. Com alguns altres catalans d’aquells segles -com Arnau de Vilanova, com fra Anselm Turmeda, com mestre Vicent Ferrer-, passejà les seues inquietuds de visionari, la seua impaciència de foll, per gran part del món conegut. Res no li era tan car, a Ramon Llull, com “l’endreçament dels infeels que ignorantment van a perdement”. Potser només l’igualava en preocupació aquella altra pruïja seua -relacionada amb l’anterior- d’arribar a una explicació racional de la dogmàtica cristiana, en controvèrsia latent o declarada amb jueus i musulmans. [...] Com a bon franciscà -i també com a bon mediterrani-, Llull s’hi mostra sensible a l’esclat de la naturalesa, i petits traços de paisatge, la referència als bells animals i a la gràcia de les albes, li serveixen de vocabulari simbòlic. [...] Tanmateix, si avui la seua Combinatòria i el seu fantasiejar extravagant són una curiositat -atractiva, això sí- per als historiadors de la filosofia, hi ha en el seus fragments lírics la realització, i fins i tot la formulació, d’un principi que ha esdevingut fonamental en molts poetes moderns. [...] Conceptuós i ingenu, ens ha llegat les pàgines més delicades i saboroses del segle XIII. [...]