Rajoy demanant perdó per la corrupció a la majoria de portades. El País, per exemple, posa una foto seva en gran: les dues mans juntes en vertical davant dels llavis. A mig camí entre palabrita-del-niño-Jesús i en-verdad-os-pido. El titular, en canvi, és un dels secundaris, perquè l’obertura és “Granados i els seus socis van sumar 5,8 milions en tres comptes a Suïssa”: és a dir, no deixen que el presidencial prec eclipsi el femer suís. L’ Abc i La Razón sí que li concedeixen l’obertura, amb foto a pàgina quasi sencera del líder popular, on també se’l veu compungit. “Demano perdó a tots els espanyols” i “Demano disculpes per la corrupció”. El Mundo, en canvi, no vol retratar el president espanyol com algú valent i ferm que pren la iniciativa. I, així, titula: “Rajoy demana perdó després de la pressió de líders del PP”. A la premsa catalana, El Punt Avui trencava la seva norma habitual de mirar-se els temes estrictament espanyols des de lluny: la temptació de la foto de Rajoy pregant era massa temptadora. La imatge apareixia també a la portada de l’ARA i La Vanguardia. És a dir, tres diaris catalans coincidien en la mateixa foto -la més punitiva del catàleg- mentre que a Madrid només El País s’hi atrevia. Amb tot, i per ser justos: d’aquí i d’allà, afins i crítics, coincidien a considerar insuficient la posada en escena constrictiva de Rajoy. La prova del cotó fluix l’aportava La Razón, que s’atrevia a editorialitzar dient al president espanyol que “el gest no soluciona el problema”. Tenint en compte que el director del rotatiu va ser cap de gabinet de Rajoy, és també tot un gest del diari. (Però, editorialitzador editorialitzat, faltarà veure ara si, més enllà del gest, hi ha una exigència real de mesures que resolguin la corrupció rampant.)
