Pintar negres en comptes de blancs, un al·legat polític

BarcelonaDavid Walker va ser una figura clau de l’abolició de l’esclavisme als Estats Units: el 1829 “va escriure un pamflet als ciutadans negres del món en què assenyalava la hipocresia i les contradiccions de la declaració d’independència”, explicava ahir l’artista nord-americà Kerry James Marshall (Birmingham, Alabama, 1955) a la Fundació Antoni Tàpies, on avui obre les portes la seva exposició Kerry James Marshall. Pintura i altres coses. Walker va ser trobat mort a la porta de casa seva. Com que no es conserva cap retrat seu, com tampoc d’altres afroamericans rellevants, Kerry James Marshall n’hi va dedicar un, titulat Es creia que era un retrat de David Walker (ca. 1830). El format és tradicional, però la càrrega política i reivindicativa és plenament actual i vigent. “Vull que el públic blanc entengui com em sento al Prado”, va subratllar l’artista, posant en paral·lel el desconeixement que ell té dels personatges que apareixen als retrats de Velázquez, Goya i el Greco i el desconeixement que el gran públic té de la cultura afroamericana.

L’artista va recordar que els retrats penjats als museus “són un reflex del poder, de l’estatus superior d’uns personatges respecte de les altres classes socials” i va posar en relleu que, quan es pensa en la presència de la gent negra arreu del món, els referents provenen sobretot de l’entorn del blues, el jazz, el hip-hop i dels esportistes d’elit, i no de càrrecs de rellevància mundial. Com diu el títol, a més de pintura, la mostra inclou altres coses :fotografies, còmics, vídeos i instal·lacions.

Es tracta de la primera gran exposició europea de l’artista. Ja es va poder veure a Anvers i a Copenhaguen. A l’Estat està dividida en dues seus: a Barcelona s’hi exposa l’obra recent i a Madrid, al Palacio de Cristal del Museu Reina Sofia, s’hi exposaran les pintures anteriors a l’any 2000, a partir de divendres. En paral·lel a l’exposició a Barcelona, la Filmoteca de Catalunya ha organitzat el cicle de cinema El color de la història.

El llegat violent del racisme

Un dels trets que crida primer l’atenció de les pintures de Kerry James Marshall és que els personatges “són extremadament negres”, segons va afirmar l’artista. Aquest tret té una doble lectura: fa referència al físic dels retratats i també es pot veure com un fet retòric. El seu objectiu és “crear una equivalència visual en el complex ventall de desitjos que té la gent negra d’arreu del món”. Les obres exposades demostren “com es pot fer entrar el subjecte negre en un cànon que tradicionalment l’ha rebutjat”, va explicar Laurence Rassel, la directora de la Fundació Antoni Tàpies. I l’artista va afegir: “Hi ha molt pocs artistes afroamericans de relleu a Europa. Això no vol dir que l’art que produeixen sigui diferent i que sigui diferent accedir-hi. Un aspecte del meu treball intenta parlar de l’absència de representacions de cossos negres, en especial de cossos negres que són objecte de desig, que representen una imatge de bellesa idealitzada”.

Així i tot, Marshall no evita els aspectes més tràgics i punyents dels conflictes racials. L’obra Relíquies i accessoris és una versió manipulada, amb un retoc a penes visible, d’una fotografia molt difosa el 1930 en què es poden veure els cadàvers de dos homes negres de 19 i 23 anys penjats d’un arbre i una multitud d’homes i dones blancs que posen davant d’ells com si estiguessin en una atracció de fira. L’artista va ampliar els rostres d’una nena, una dona jove i una tercera dona més gran que miren la càmera i els va col·locar dins de tres medallons superposats. La dona de l’artista, l’actriu Cheryl Lynn Bruce, va explicar que els medallons remeten al fet que les dones blanques eren “inviolables i precioses”, per als homes negres. Com el d’aquesta fotografia, feta a Indiana, els casos en què homes negres eren linxats per falses acusacions de violació no eren un fet estrany. Per acabar, el medalló fa referència “al llegat de violència”, va explicar Bruce, que s’ha transmès durant dècades.

Les referències a la història de l’art és una de les estratègies que es pot veure en les obres de l’artista: la sèrie de cinc peces titulada Vignette té l’origen en la cèlebre pintura de Fragonard El gronxador. A més de la cita històrica, en aquesta obra s’hi pot veure un noi i una noia negres enamorats, un registre oposat al dramatisme al qual solen estar associats en l’imaginari col·lectiu. La model de Nu (Focus) recorda l’ Olímpia de Manet i Festa de jardí fa pensar en El dinar campestre del mateix artista. La particularitat de l’obra de Kerry James Marshall és que cap de les persones que hi apareixen seria el personatge d’una pintura impressionista, d’una escena típicament blanca i burgesa.

Pel que fa a les cites més recents, l’artista capgira la lògica de l’erotisme tou de les pin-up. La dona de Petita pin-up (Espetec de dits) porta una roba interior força corrent i, a més a més, fa que no amb el dit perquè es resisteix a ser reduïda a un objecte sexual.