Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Un teatre diferent al festival Terrassa Noves Tendències

Una nova narrativitat. Les noves formes teatrals no tenen un públic massiu, si és que existeix en el món de les arts escèniques, perquè una de les seves característiques és la intimitat que es crea entre la representació i els espectadors. A més, aporten al món de la creativitat una manera de mirar i de fer que no sols elimina les convencions sinó que explora una nova narrativitat. A l’última FiraTàrrega, dos dels espectacles més vistos corresponien a aquest moviment no organitzat que canvia els espais de representació i altera els sistemes habituals de percepció. I el festival Terrassa Noves Tendències (TNT) acaba de celebrar una de les seves millors edicions amb una llarga programació i espectacles realment interessants que va rubricar l’esplèndid James Thierrée amb Tabac rouge. I a uns preus realment populars, amb entrades a tres i set euros. Chapeau!

Uns exemples. Espectacles diferents de tot com ara el de David Espinosa. L’espectador veu un bufet d’aquells que hi havia als menjadors de les cases de l’Eixample ple de ninos de procedència molt variada. Uns de més referencials (E.T., Hulk...) que d’altres i un manipulador (Espinosa) que amb llanternes, focus i una càmera de vídeo crea un relat sense argument sobre aquest món. Espinosa, de qui a la temporada del Lliure podran veure Mi gran obra, ha titulat la creació Molt soroll per a no res tot i que en el seu relat de Shakespeare només n’hi hagi dues frases. Molt menys naïf i més obscur però fortament atractiu és el nou espectacle de Xavier Bobés, Monstres : un regne fosc poblat de torsos de maniquí sense cap. Ambdós treballen sobre la imatge des d’uns imaginaris que defugen la percepció normal i aixequen altres realitats imaginades. S’ha vist també La màquina de la soledad, del duo Microscopía y Oligo, i el delicat i tendre solo de dansa de Sonia Gómez, Ballarina.

Estrany però d’actualitat. Segur que per a molts aquest nou teatre resulta estrany, però el TNT, com la programació de l’Antic Teatre a Barcelona, representa la concreció entre nosaltres d’un moviment internacional que té a Àustria, Bèlgica i els Països Baixos altres manifestacions de gran repercussió. I no només per l’atractiu que tenen sobre el públic interessat, sinó perquè descobreixen eines o combinen gèneres de manera que aconsegueixen efectes sorprenents i encunyen nous paradigmes.

Més continguts de