Allau de crítiques de les patronals catalanes als pressupostos estatals
Mas-Colell denuncia que els comptes contribueixen a “l’asfíxia” de la Generalitat
Barcelona“Rebuig total” o “indignació” són alguns dels termes amb què les patronals catalanes van valorar ahir els pressupostos generals de l’Estat que ha dissenyat el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per al 2015. Els representants de les empreses catalanes rebien així uns comptes que aportaran a Catalunya 1.072 milions d’euros, una inversió per ciutadà que és la tercera més baixa de tot l’Estat.
La Cecot va ser potser l’organisme més contundent en aquest sentit i va emetre un dur comunicat sobre la qüestió en què expressava la seva “indignació” davant la “insuficient inversió que rebrà Catalunya, d’un 9,5% del total, que no arriba ni a la meitat del que aporta al PIB nacional (19%), tot i que representa un 16% de la població”.
Aquesta patronal va lamentar “la infrainversió permanent i sistemàtica que sofreix Catalunya des de fa 30 anys”, que, segons denuncia, “penalitza la capacitat de generació de riquesa del territori productiu i industrial més important del conjunt de l’Estat”. Per l’entitat que presideix Antoni Abad, la decisió adoptada per Montoro és “poc equitativa, ineficient, insostenible i poc intel·ligent”. Els comptes, va afegir, mostren una falta de “racionalitat econòmica” i d’“esperit de generar competitivitat al país, sobretot considerant que les arques públiques es nodreixen del retorn de la inversió”. L’entitat afegeix que “sorprèn que l’Estat pretengui invertir a Catalunya 124 euros per habitant, 336 euros a Extremadura o 423 euros a Melilla”. La patronal conclou que els pressupostos són un “fre per a la competitivitat del teixit productiu català i un greuge comparatiu”.
L’enuig de la tercera via
Foment del Treball, per la seva banda, va titllat d’“insuficients” els pressupostos i va recordar que “la inversió real a Catalunya baixa fins al 9,5%”, una xifra que és “percentualment la més baixa des del 1998 i és lluny del màxim dels darrers 20 anys, que va ser el 15,9% del 2003”. Per aquesta raó, Foment -l’entitat presidida per Joaquim Gay de Montellà i que ha reiterat la seva aposta per una tercera via com a acord entre Catalunya i l’Estat- expressa un “rebuig total” als comptes i demana “un impuls més rellevant per a aquelles infraestructures que han de suposar un augment de la competitivitat de l’economia catalana”.
També el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va criticar durament els comptes de Montoro, i va dir que contribueixen a “l’asfíxia” financera de la Generalitat. Després d’haver advertit repetidament que aquest 2014 tindrà problemes seriosos de tresoreria per tancar l’any, el responsable econòmic del Govern ja sap que les coses no milloraran l’any vinent. “Quadrar els pressupostos del 2015 exigirà reclamar i negociar políticament amb el govern per reclamar més diners del que paguen els catalans”, va dir. A més, Mas-Colell va anunciar que no seguirà la línia que marca Madrid: “Se’ns demana un desmantellament sever dels pilars bàsics de l’estat del benestar que el Govern no implementarà”.
Per la seva banda, ahir el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, va valorar també els pressupostos, però en aquest cas per donar suport a les previsions de creixement de Montoro. Linde va titllar de “creïble” i “defensable” l’escenari que planteja el govern però ho va aprofitar per llançar un avís i recomanar un seguiment “continu” de la recaptació d’impostos per poder reaccionar “a temps” i evitar desviacions respecte als objectius de dèficit públic -fixat en el 4,2%-. Aquestes desviacions s’han produït en els últims anys.
El Parlament crea tres impostos verds
El Parlament va acordar ahir la creació de tres nous impostos mediambientals que gravaran les emissions produïdes per l’aviació comercial en els seus aterratges i enlairaments, la producció d’energia nuclear i l’emissió de gasos contaminants de la indústria. Aquests tributs es van aprovar amb els vots a favor de CiU i ERC, el rebuig del PP i l’abstenció de la resta de grups. Segons el diputat republicà Marc Sanglas, la norma vol que a Catalunya es configuri un sistema impositiu que permeti tenir la sostenibilitat com un element dinamitzador de l’economia catalana.
