BarcelonaL’economia dels Estats Units va sorprendre al tercer trimestre de l’any i va registrar un creixement anualitzat del 3,9%, quatre dècimes per sobre del que s’havia estimat inicialment. Si a això s’hi suma que al segon trimestre es va créixer un 4,6%, la conclusió és que el PIB dels Estats Units va viure el seu millor semestre des de mitjans del 2003. Tot i que els analistes són escèptics amb la possibilitat que aquest ritme es pugui mantenir, les dades contrasten amb el 0,8% de creixement previst per a aquest any a l’eurozona, segons les estimacions de la mateixa Comissió Europea. La previsió per a l’any vinent no és gaire millor: el pronòstic és que el creixement sigui de l’1,1%. En comparació, l’economia dels EUA ha registrat augments del PIB superiors al 3,5% en quatre dels cinc últims trimestres.
Una de les febleses de l’economia europea és la debilitat del consum intern, i justament aquest ha sigut un dels factors que expliquen el bon comportament de l’economia nord-americana.
La situació a la resta del món no és per ser gaire optimista: el Japó acaba de caure en recessió i el creixement de la Xina s’està desaccelerant. L’excepció en aquest panorama incert són els Estats Units. De tota manera, els analistes nord-americans no són optimistes respecte a la possibilitat que el ritme de creixement es mantingui al mateix nivell vist en els últims mesos.
Sigui com sigui, després de sis anys d’estímuls per part del banc central dels Estats Units -la Reserva Federal- l’economia americana ha arribat a un nivell prou bo perquè l’organisme decidís retirar-los el mes passat. La taxa d’atur, per exemple, és del 5,8%, la meitat que a Europa. Ara el dubte és si la Fed començarà a apujar els tipus d’interès, cosa que podria forçar Europa a fer el mateix.
