Una xarxa ‘made in China’

BarcelonaQuan llegim determinades notícies sobre la censura a internet, podem tenir la impressió que la Xina és un desert en activitat digital, ja que el seu govern és un dels més entusiastes en la tasca de fer callar els seus dissidents a les xarxes socials. És una impressió falsa. En realitat, la xarxa xinesa és una de les més productives del món. I, en determinats aspectes, el seu volum comercial és molt superior al de l’internet occidental.

Diverses raons sustenten aquesta afirmació. La primera és que el volum de població del país fa que l’èxit de qualsevol servei es multipliqui respecte al que passa amb un servei homòleg a Occident. La segona és que, a les regions industrials, els joves de classes emergents són declarats entusiastes de la comunicació i el consum digital. Per a ells la censura és un obstacle més que cal superar si volen tenir vida digital, però mai un impediment.

La tercera raó perquè la censura sigui un mal menor a l’internet xinès és que la comunicació, i per tant l’extensió de denúncies i protestes, és una activitat molt secundària si es compara amb la comercial. A mesura que viatja cap a l’est de l’Àsia, internet deixa de ser un fòrum obert i es converteix cada vegada més en un centre comercial, perquè la xarxa no ha sigut immune a la passió dels asiàtics pel consum. Al Japó, per exemple, les novel·les escrites per a mòbils a base a caràcters de SMS són bestsellers. A més, a Twitter es paga per seguir les estrelles del pop i el cinema.

La millor arma del govern

Però hi ha una quarta raó, no exempta de la complicada lògica asiàtica: a la Xina hi ha un gran desenvolupament de l’activitat a internet perquè la millor arma del govern per controlar la seva població a internet ha resultat ser el mateix internet. Una xarxa centrada en el lleure, el consum i l’entreteniment. Una versió 2.0 del panem et circensis.

Les empreses xineses d’internet han crescut tant que comencen a despuntar amb els seus comptes de resultats més enllà del país, i inquieten el govern americà per la seva penetració a la Borsa de Nova York. Les companyies han sigut seleccionades i impulsades pel govern xinès perquè substituïssin gegants estrangers -i, per tant, poc fiables - com Amazon, Google, Microsoft, Twitter i Facebook. Si aconsegueixen l’èxit, aquestes empreses escollides passen ràpidament de ser petites start-ups a gegants tecnològics, perquè guanyen centenars de milions d’usuaris en dies o mesos.

Alibaba, que va viure ahir l’estrena a la borsa més gran de la història, és la gran central mundial del comerç electrònic. La companyia fa més transaccions diàries que Amazon i eBay juntes. Però l’empresa de l’inquiet Jack Ma no és l’únic exemple del poder de les companyies xineses: JD.com, amb un model de negoci copiat d’Amazon, ja cotitza al Nasdaq amb bons resultats, i Baidu, el cercador que el govern va impulsar al seu dia per pal·liar la marxa de Google del país, és la quarta plataforma publicitària del món, per davant de Microsoft i després de Google, Yahoo! i Facebook.

Pel que fa a les xarxes socials, els xinesos també tenen les seves pròpies eines. Per exemple, en lloc de Twitter, utilitzen un sistema idèntic anomenat Weibo, i per substituir Facebook es va imposar Renren. Al principi se suposava que sent dues xarxes totalment supervisades pel poder, els actes de protesta serien mínims, però els internautes no s’abstenen d’opinar i el que fan per driblar la censura és portar la polèmica d’un servei a un altre alternativament. En missatgeria mòbil destaca WeChat, creada per l’empresa de telecomunicacions Tencent, que ha tingut tant èxit que s’ha expandit a altres països asiàtics i fins i tot a Occident. WeChat té 400 milions d’usuaris registrats.

Però aquí no s’atura el poder xinès: fa uns anys el govern va impulsar una sèrie de fabricants perquè creessin mòbils capaços de competir amb els smartphones d’Apple i Samsung i reduïssin així la dependència tecnològica de la població respecte a l’estranger. Avui els mòbils d’aquestes empreses, com Huawei, ZTE, Xiaomi i Maizu, es compren a Europa, ja sigui en botigues o a través d’internet, per la seva excepcional relació qualitat-preu.