Zarra feia els gols agafant-se la màniga de la samarreta amb els punys. El seu pare, treballador dels ferrocarrils, mai l’anava a veure. I ell feia gols en camps plens de fang, enduent-se cops sense càmeres de televisió. Messi marca gols amb samarretes d’última generació, el seu pare ha pogut deixar la feina i li fa de representant, i cada cop que marca el veuen per tots els continents en alta definició. Messi va superar el rècord de gols de Zarra, fins ahir màxim golejador en la història del torneig, amb un hat trick magnífic. En un dia en què tot, per un cop, va sortir rodó. El Barça va agradar i es va agradar a ell mateix. Luis Enrique ho va encertar tot, els davanters van rutllar i Messi per fi va superar el rècord del davanter dels anys 40 i 50 de la millor manera, amb un trio de gols. El primer, un gol de falta deliciós. El segon, posant la cama després d’una bona jugada d’equip. I el tercer amb aquelles jugades marca de la casa, agafant la pilota a la banda, escapolint-se de tots per la frontal, fent una paret amb Neymar i clavant la pilota al fons de la porteria a la qual ha fet més gols, la d’un Sevilla condemnat a passar per totes les estacions d’un viacrucis cada cop que es creua amb el camí del petit geni de Rosario.
Va ser un dia rodó, ja que en 90 minuts Messi va deixar de ser protagonista per unes declaracions sobre el seu futur per passar a ser notícia a tot arreu gràcies a una xifra de gols que ningú havia aconseguit abans. Amb 253 gols, Messi va fer història, però també va rebre un bany d’amor del barcelonisme, aquesta afició amb un cor calent quan celebra títols però amb un cor fred quan toca. I és que bona part de l’estadi va abandonar les graderies al final del partit, en lloc de quedar-se per veure en directe l’homenatge que la directiva li va fer a Messi. I els que es van quedar van deixar clar què pensen: ovació a Messi, xiulets a Bartomeu i Andoni Zubizarreta. Messi, però, somreia envoltat dels seus companys mirant el vídeo amb els seus gols, encara sobre la gespa on el Barça havia fet un dels millors partits de la temporada. Un partit en què Piqué va tornar a ser titular al costat de Mathieu. En què Jordi Alba no va parar quiet i Busquets va tornar a manar amb galons, al costat de Xavi i Rakitic -el croat va fer un gol al seu exequip-, dos homes que van creant complicitats al centre del camp. Un Barça que va trobant solucions i que, amb la golejada al Sevilla, podrà afrontar el tram final d’aquest 2014 amb una mica més de serenitat.
La mateixa serenitat que tenien a la llotja. Veure Messi feliç allunya els fantasmes de què parlaven els xiulets a Bartomeu, però també deixa un missatge ben clar: el barcelonisme s’estima, per sobre de tot, Messi, l’home dels rècords. Tenen 253 gols per estimar-lo.
