Publicitat
Publicitat

El director crea per a l'amfiteatre del Grec un poema visual i sonor basat en un estudi de Nietzsche

Àlex Rigola reinventa la 'Tragèdia' grega

Àlex Rigola recrea en un poema visual i sonor l'origen de les tragèdies gregues al seu últim espectacle, Tragèdia . Es representarà només dissabte i diumenge que ve al Teatre Grec i clausurarà el festival.

Un camp de blat segat, una olivera i una simfonia de cigales de fons. Som en un lloc típicament mediterrani on un grup de joves vestits de festa ballen a ritme de la cançó Starman de David Bowie fins a embogir i a treure's la roba, gairebé en trànsit. Són 18 intèrprets que han acceptat que, com a éssers humans, s'ha de viure entre la felicitat i el patiment.

El director Àlex Rigola clourà la programació del Festival Grec de Barcelona, els dies 30 i 31 de juliol, amb l'obra Tragèdia . La defineix com un poema visual i sonor en què el moviment és l'ingredient essencial i que, malgrat el títol, "és un cant a la vida, com les tragèdies gregues", segons paraules del director.

En comptes d'agafar com a referència un text clàssic -ja havia tingut experiència amb les Troianes (1998) i no se'n va sortir precisament bé-, Rigola ara s'ha basat en l'obra El naixement de la tragèdia , de Friedrich Nietzsche, per donar forma al seu muntatge.

En aquest estudi, publicat a finals del 1871, el filòsof alemany volia contradir l'opinió generalitzada que la tragèdia grega era una deformació vulgar dels poemes homèrics. Defensava, al contrari, que l'aparició de la paraula havia degradat l'energia original de la tragèdia. A més, segons Rigola, també hi va rebatre la idea, instaurada durant segles, que si existia el patiment era perquè hi havia alguna culpa, una teoria arrelada en el pensament cristià. Rigola està d'acord amb les tesis nietzschianes: "Patim perquè és un fet inherent a la humanitat. És impossible evitar el destí, així que dediquem-nos a viure en lloc de preocupar-nos".

Apol·linis contra dionisíacs

Nietzsche relacionava l'art i la vida i afirmava que amb la cohesió de les dues divinitats Apol·lo (l'ordre) i Dionís (el caos), els grecs van arribar a l'origen de la tragèdia. "Estem parlant del yin i del yang , però d'una altra manera, va comparar el director.

Rigola aposta per Dionís, el déu de la foscor, el somni, el caos, la dansa, les emocions. Tragèdia són un conjunt de sensacions, una peça que flueix a través de cinc quadres, sense l'estructura clàssica de plantejament, nus i desenllaç. "La intenció no és explicar una història, sinó deixar-se emportar per un poema", va explicar el director. "Tampoc no s'hi dóna un tractament filosòfic", va assegurar. Conscient que no tots els espectadors que s'acostin al Teatre Grec tindran grans coneixements de la història i la mitologia grega, "l'obra s'introdueix en el món dels clàssics de manera suau perquè el públic pugui entendre el conjunt de l'obra".

El primer espectacle de dansa

Tot comença amb la il·lustració de les tragèdies de la saga d'Èdip, des de Jocasta fins a la mort d'Antígona. Quinze minuts durant els quals els intèrprets no articulen ni una paraula. A la segona part, l'espectador se situarà en el context de l'obra de Nietzsche amb uns textos del filòsof adaptats pel mateix Rigola. Dues parelles conversen sobre els orígens de la tragèdia grega mentre comença un joc de seducció que evoca les orgies, tan vinculades al mite de Dionís. La tercera part és la festa dionisíaca, que segueix amb la trobada amb el déu. Unes imatges tràgiques finalitzaran l'obra. "Parlem de la tragèdia per emportar-nos la festa a casa", va dir Rigola.

Per primera vegada, l'exdirector del Teatre Lliure (autor d'adaptacions tan personals com poc ortodoxes com Santa Joana dels Escorxadors o Ricard III ) ha creat un espectacle de dansa. Tragèdia la formen 18 intèrprets, 16 dels quals són ballarins i només dos són actors (Joan Carreras i Alícia Pérez). Rigola va explicar als periodistes, en una classe improvisada de mitologia grega, que mentre els antics grecs feien ofrenes als déus amb aliments o objectes, en el cas de Dionís es feien festes on la gent ballava amb disfresses i banyes de cabrit. Aquestes imatges es reinterpreten sobre l'escenari, creat per Max Glaenzel, amb coreografies compostes per Rigola, Ferran Carvajal i la resta de ballarins que "hi han estat directament implicats i sense els quals Tragèdia no s'hauria pogut fer".

Els assajos s'estan fent al Cúbic de Viladecans, un espai que permet veure com quedarà l'obra a l'escenari de Montjuïc, ja que es tracta d'un espectacle dissenyat per representar-se en espais oberts i escenaris grans. "L'hem creat especialment per al Grec", va assegurar Rigola. El Festival de Mérida, que n'era coproductor, es va despenjar del projecte. La crisi també ha fet que la breu gira que tenien emparaulada caigués i, de moment, només actuaran a la ciutat francesa de Tarbes al setembre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT