Publicitat
Publicitat

De festa

Comediants, o el temps que no passa

Si ets una cronista de festivals d'e stius empordanesos, pot passar que la feina coincideixi amb les ganes, o pot passar que el dia que la gran Sílvia Pérez Cruz canta a Cap Roig t'enviïn a veure els Comediants a Peralada . A sobre, acostumada a anar-hi en companyia de la llibreta i el boli, és probable que t'equivoquis i et deixis els fills a casa: no sé pas si els hauria agradat l'espectacle (eminentment infantil), però almenys s'haurien estalviat la meva sensació absoluta de déjà-vu .

No havia vist els Comediants des del 1989, quan van presentar el muntatge Nit de nits a Canet de Mar. Hi vaig anar amb un nòvio acabat d'estrenar, i una actriu disfressada de pitonissa va predir que no duraríem ni quatre dies. Tothom té els traumes que té: aquell vaticini erroni em va crear un mal rotllo que encara arrossego.

La festa ha començat a les set de la tarda amb un passeig per la vila de Peralada, però jo hi arribo poc abans de l'anomenat "sarau de gala" als jardins del castell. L'entrada és lliure: tot un detall. S'hi respira una predisposició molt positiva, potser perquè reparteixen cava i gelats de franc. La gent està de vacances i vol passar-ho bé, i els que han vingut amb nens (o els turistes que no saben de què va la història) fins i tot ho aconseguiran.

Amb aquesta celebració popular i gratuïta, la companyia Comediants tanca la 25a edició del Festival Castell de Peralada. La va obrir Joan Manuel Serrat . Val a dir que m'ho vaig passar força millor en aquell concert que en el final de festa d'avui: deu ser perquè fa més de vint anys que tinc vint anys.

La gala de Comediants està muntada al voltant dels dotze mesos de l'any. Volen escenificar el pas del temps, però sembla que el temps no hagi passat: els mateixos sols, les mateixes llunes, les mateixes referències al déu Cronos. Una cosa no se'ls pot negar, ara que malgastar queda lleig: tenen un atrezzo ben aprofitat.

L'espectacle (signat per Jaume Bernadet , Jaumet ) es diu 25 voltes al sol , i ens en faran una de sencera. Van desfullant un calendari i comencen pel juliol. No diríeu mai quin és l'element temàtic que trien per representar aquest mes: el sol solet, per descomptat. Són els Comediants en estat pur: almenys no enganyen a ningú.

Vet aquí un tuit del periodista Xevi Bardolet: "La tele et fa empassar pel·lícules de Nadal en ple mes d'agost i la canalla acaba fent cagar el tió en una galleda de platja". Hi penso quan a Peralada fan veure que som al desembre i els Comediants ens insten a celebrar "la nit de Fi d'Any". Jo sempre n'he dit "nit de Cap d'Any", però no em feu gaire cas.

Poc després de les dotze campanades, és l'hora del Carnaval. Un paio vestit de cardenal o de papa (del Vaticà a Madrid passant per l'Empordà) va tirant aigua als assistents. I sí: m'esquitxa. Durant una mil·lèsima de segon, m'assalta un dubte: i si resulta que sóc en un espectacle de La Fura dels Baus ? Res, falsa alarma. Per sort o per desgràcia, la Fura ha evolucionat una mica més que Comediants.

Arriba el mes de juny i la festa acaba com suposàvem: amb foc. En el fons, tanta previsibilitat té un no sé què reconfortant.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT