Egipte, líder mundial en ablacions

El CaireEgipte té el dubtós honor de ser líder mundial en mutilació genital femenina. Una de cada cinc ablacions de clítoris que es practiquen al món té lloc en aquest país àrab. Juntament amb Somàlia, Guinea i Djibouti, la taxa de dones que han patit aquesta cruel tradició supera el 90%, segons les dades de l'ONU. I això succeeix tot i que el govern egipci va prohibir-la de manera definitiva el 2008. La pràctica provoca cada any la mort d'un nombre indeterminat de nenes a causa de complicacions després de l'operació, i milions de dones pateixen durant tota la vida problemes com dolor crònic i incontinència.

"La lluita contra aquest problema no ha estat mai una prioritat del govern. El Consell Nacional per la Dona es limita a organitzar xerrades als pobles. Arriben, marxen i tot segueix igual", es lamenta Sayida Ibrahim, presidenta de l'ONG Bint al-Nil, situada a Dar el-Salam, un dels suburbis pobres del Caire. Fundada el 1996, l'associació persegueix apoderar les dones i nenes del barri proporcionant-los educació, assessorament legal, etc. Des del 2010, també té un programa finançat per l'AECID, l'agència de cooperació espanyola contra la mutilació.

"Cada any agafem unes 100 nenes, d'uns deu anys, i els fem un curset per explicar-los els falsos mites i les conseqüències negatives de l'ablació. També fem activitats per als pares i les famílies, la qual cosa és fonamental", comenta la Sayyida. L'objectiu és que les famílies no practiquin l'ablació a les seves filles i estenguin aquesta idea als veïns i amics, per aconseguir posar fi a un costum que fa milers d'anys que perdura en una vintena de països africans.

Una prohibició sense validesa

Davant la inacció del govern, les ONG lideren els esforços per eradicar aquesta xacra. La prohibició del 2008 va arribar gràcies a una decisió de Suzanne Mubàrak, la dona del dictador, que pretenia crear-se un perfil públic de lluitadora pels drets de les dones. Tanmateix, el govern no va dissenyar un pla seriós per fer complir la llei, la qual cosa requeria un canvi cultural a les institucions i la societat. El Codi Penal estableix una pena de tres anys per a qui practiqui la mutilació, però la fiscalia només presenta càrrecs en els casos de mort de la nena.

En una societat tan conservadora com l'egípcia, aquest costum està molt arrelat tant en la comunitat musulmana com en la minoria cristiana. La seva principal raó de ser és la voluntat de controlar la sexualitat de la dona. Sovint, però, hi ha altres raons relacionades amb determinats patrons de bellesa, falsos mites com aconseguir una millor higiene o, simplement, no dificultar les opcions de matrimoni de les filles.

Ara bé, la justificació més difícil de combatre és la religiosa. Per poder-la prohibir, el 2008, abans va fer falta un edicte religiós de la Universitat d'Al-Azhar, bastió de l'islam moderat al país, que assegurava que era una pràctica sense una base religiosa. Ara bé, l'assumpte divideix el clergat, i molts imams, sobretot als pobles, la defensen. "La circumcisió masculina és una obligació. La femenina no, però sí que està reconeguda com una pràctica tradicional. Hi ha una dita atribuïda al profeta que l'autoritza", assegura a l'ARA Attia Abdel Mahmud, professor de jurisprudència a Al-Azhar.

Malgrat tot, les coses es comencen a moure. La taxa de dones circumcidades entre les adolescents és del 74%, més baixa que entre les adultes, i l'impacte de les ONG es comença a fer palès. "A la meva escola només un 20% de les noies la van patir. Jo sóc la primera dona de la família a la qual no han circumcidat", explica orgullosa la Shamaa, una voluntària de Bint al-Nil que va fer el curset. En la determinació i rebel·lia de les noves generacions hi resideix l'esperança de posar fi algun dia a aquesta retrògrada tradició.