Publicitat

IMPACTE SOCIAL DE LA CRISI

L'atur, la recessió i la retallada de prestacions amb els plans d'austeritat disparen la misèria

La pobresa s'apodera d'Atenes

Cinc anys de recessió han portat moltes famílies gregues a una situació límit. Amb un atur en nivells rècord i la retallada de les prestacions i els serveis socials, la pobresa ha deixat de ser un fenomen marginal. Al Centre de Suport per a Nens i Famílies del barri de Metaxourghio, que des del 1997 ajuda els nens del carrer, no donen l'abast. "Cada vegada hi ha més famílies que no se'n surten i han d'enviar els nanos a vendre flors al carrer, fer de netejavidres o simplement demanar almoina, i al final acaben abandonant l'escola", explica Myrto Lemoss, la directora de l'ONG, que ofereix un àpat diari a 60 menors, reforç escolar i un servei de dutxes. "No tenim cap ajuda de l'administració i estem donant suport a 500 famílies", alerta.

Al mercat central de la capital cada dia hi ha gent remenant entre la brossa per buscar els aliments que es llencen a la tarda. Els preus de productes bàsics s'estan disparant: un quilo de porc costa 5 euros i un litre de llet 1,20 euros. Les retallades s'han fet notar i la gent que esgota la prestació d'atur no rep cap altra ajuda. Les pensions també s'han reduït entre un 20% i un 40% i els avis són particularment vulnerables. Les xarxes socials i familiars són insuficients per afrontar el cost social de la crisi: només a Atenes hi ha més de 21.000 sensesostre, segons les ONG. Metges Sense Fronteres va alertar recentment de l'augment de la drogodependència, que és molt visible en alguns carrers de la ciutat.

L'Ajuntament d'Atenes distribueix diàriament racions d'aliments. A la cua hi ha pensionistes, però també parelles joves amb nens i alguns homes que després de tota la vida treballant han esgotat l'atur, que a Grècia dura un any. Sotiris, de 55 anys, havia treballat 20 anys en una petita empresa de seguretat que el va acomiadar fa 18 mesos. "La majoria no volen parlar perquè els fa vergonya", explica.

Arreu de la ciutat ONGs, esglésies i i entitats benèfiques reparteixen aliments cada dia. "Estem igual que a la guerra", lamentava dimecres un avi que veia per televisió com centenars de persones feien cua per recollir lots de fruites i verdures que regalaven els agricultors de Creta en una plaça del centre de la capital.

Les polítiques fiscals suposen càrregues inassumibles per a moltes economies. El govern de Iorgos Papandreu, amb les indicacions de la troica , va dissenyar un nou impost que es cobra amb el rebut de la llum, proporcional a la superfície de les vivendes. Els treballadors del Genop, el sindicat de la Companyia Pública d'Electricitat DEI, es van negar a fer efectives les ordres de tall de subministrament de les 50.000 famílies que no van poder pagar la taxa. La feina es va subcontractar a empreses privades, però tant els sindicats com les assemblees de barri es van enfrontar als operaris que havien de fer els talls. Ara l'impost s'ha traslladat a la declaració de la renda, i el govern pretén recaptar les taxes del 2011, el 2012 i el 2013 enguany, que equivaldrien a 2.000 euros per a un pis de 100 metres quadrats del centre d'Atenes.

Iniciatives socials

Mentre el govern es fixa uns objectius inassolibles, la gent posa en marxa iniciatives per sobreviure. Una voluntària del Banc d'Aliments de la ciutat va engegar fa uns mesos Borume, una pàgina web que posa en contacte grans superfícies i hotels amb les entitats que distribueixen aliments. "La idea és molt simple: els que tenen menjar sobrant només han de fer una trucada; els posem en contacte amb una entitat propera i ells s'encarreguen de recollir els aliments i de distribuir-los", explica Alexander Theodoris, un voluntari de l'organització.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT