Els novaiorquesos lluiten per viure entre el gel

The New York Times / Nova YorkEren quarts de cinc de la matinada i el termòmetre marcava 24 graus sota zero. Mike Peters, operari d'una empresa de subministraments, treia el cap d'una claveguera de la Sisena Avinguda, a Greenwich Village. Enmig d'una vorera gelada, al seu voltant l'aigua havia format caramells.

"M'agradaria ser en un altre lloc... En qualsevol altre lloc", deia l'operari mentre s'abocava amb la cara glaçada sobre la canonada d'aigua que estava reparant. Acabava d'esclatar i l'aigua es glaçava abans d'arribar a terra.

Mentre els meteoròlegs encara discutien l'origen del canvi de temps, les temperatures baixaven a gran velocitat i els novaiorquesos ja s'hi havien d'enfrontar. A ningú li importava que el termòmetre marqués un grau menys que dilluns, quan s'havia batut el rècord de temperatura mínima, que es mantenia inalterat des del 1896. Amb el vent, la sensació tèrmica era de -29 graus. Equipats amb calçotets llargs, mitjons dobles, termos de cafè i fins i tot algun forn industrial, els veïns de Nova York intentaven combatre la congelació.

Els novaiorquesos semblaven prendre's el fred com una prova més a superar en el calendari d'estacions de la ciutat: Times Square en dies de festa, les aturades del metro a l'agost o del Long Island Expressway el cap de setmana del Memorial Day.

Davant d'un supermercat a la cantonada de Houston Street i la Sisena Avinguda, José Caballero passava el seu torn de nit de 12 hores vigilant els ornaments de davant de la botiga. Molt lluny d'Oaxaca (Mèxic), la seva ciutat natal, arraulit davant d'una petita estufa que li havia cedit l'empresa, es lamentava: "A Mèxic no hi fa fred: i tenen platja!"

Craig Ott, treballador de l'empresa de missatgeria FedEx, assegurava que l'únic truc per mantenir-se calent és l'anticipació: portava posats els calçotets llargs i apelfats que havia conservat de quan era soldat d'infanteria a la Marina nord-americana. Si l'havien mantingut calent a la gèlida Noruega també ho farien a Nova York, explicava. Però respectar l'enemic també és important, reflexionava: a un company d'armes se li havia congelat un peu en plena missió i va perdre un dit.

Ott s'intentava escalfar les mans amb un cafè a la botiga de bagels de la plaça de Carmine Street mentre Peters i el seu equip intentaven reparar la fuga que havia congelat la vorera. A fora del cafè, una excavadora completament gelada, com si fos un iglú, era l'únic vehicle que ocupava la Sisena Avinguda.

A les sis del matí, una fleca ja feia 17 minuts que havia deixat de preparar pa, però el forn continuava en marxa a la màxima temperatura. "He decidit deixar-lo engegat -explicava un dels treballadors, Carlos Rodríguez-. Fa molt fred!"

Embotits en capes de roba

Poc abans, a dos quarts de sis del matí, Bryan Carstensen, un periodista de ràdio de 28 anys, sortia d'una de les boques de metro de Bensonhurst, a Brooklyn, quan es va adonar que anava molt mal vestit. Per protegir-se del fred només portava unes sabates d'estar per casa i una gorra de beisbol. "Normalment agafo un taxi, però com que no en tinc ni cinc he hagut de venir a peu", explicava, tremolant pel fred. Nascut a Wisconsin, Carstensen va explicar que els anys a Nova York l'havien fet més vulnerable al fred. ¿El seu consell per combatre les temperatures? "Cotxe a domicili".