Publicitat
Publicitat

'Lo Huffington Post'

The Huffington Post , l'agregador de notícies, blocs i qualsevol cosa enllaçable que els porti usuaris, no es moca amb mitja màniga. L'any que ve tindrà una versió en espanyol, El Huffington Post , de la mà d' El País . A França, Le Monde llança ara Le Huffington Post . Els casaments d'aquestes capçaleres de referència amb el nouvingut i polèmic "PuffHo", com en diuen alguns fotetes, han provocat l'escàndol de la meitat de l' establishment periodístic, mentre l'altra se'n fot obertament. Aquestes actituds no em semblen correctes.

El HuffPo és la tercera pàgina web de notícies del món per nombre d'usuaris. Es va fundar el 2005 amb un préstec de cinc milions de dòlars i es va vendre al febrer per 315 milions de dòlars. Una trajectòria meteòrica! Certament, el 80% o més dels seus continguts són resums i enllaços del que publiquen d'altres esmerçant-hi talent i recursos, dels quals el HuffPo se n'aprofita de franc. "És un aparador sense botiga", segons explica el blocaire Juan Manuel Benítez.

Ara bé, resulta que els diaris francesos -Le Monde entre ells- perden lectors tan meteòricament com el HuffPo en guanya. La perspectiva és ben magra. El 1989, el 43% dels francesos llegia algun diari. El 2008, només el 29%. La pèrdua de facturació publicitària ho acompanya. Se'n van aigüera avall. A El País li passa si fa no fa, agreujat amb el deute de més de 3.000 milions del grup que l'edita.

Pactar amb The Huffington Post és entrar al nou món dels mitjans digitals per la via ràpida i barata. Amb un senzill acord i una mica de vergonya, aquests dos diaris s'han apropiat del know-how -comercial, tecnològic, operatiu…- d'un negoci que ni oloraven i que, sobretot, els ajudarà a sostenir el seu periodisme de qualitat. El País , a més, abasta tot el mercat de parla espanyola. Vostè no faria el mateix? Jo, que sóc de Ponent, en diria Lo Huffington Post.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT