Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Un Circuit de Catalunya per a ‘drones’

El Moianès encara no té la categoria administrativa de comarca que els seus habitants reclamen des de fa anys, però sí tota una reputació en el sector aeronàutic. Aquest altiplà a cavall entre Osona, el Bages i el Vallès Oriental és una de les poques zones de Catalunya que queden un cop s’han descartat sobre un plànol les que estan sotmeses als vents de tramuntana o de mestral; les planes de Lleida, Vic i el Bages sovint afectades per la boira; l’àrea metropolitana, on els vols a baixa altura podrien suposar un problema de seguretat o molèsties per soroll; les regions pirinenques, on resulta complicat volar, i els corredors aeris vinculats als aeroports del Prat, Girona, Reus i Alguaire. I, a més, s’hi arriba en poc més d’una hora des de Barcelona.

Aquestes condicions naturals han propiciat que des dels anys 80 hi funcioni un petit però actiu clúster d’empreses i serveis relacionats amb l’aviació, on trobem des de camps de vol per a ultralleugers fins a un taller que construeix rèpliques d’avions de la Segona Guerra Mundial. I, des del 2003, també hi ha CATUAV, una empresa catalana pionera en les aplicacions civils dels vehicles aeris no tripulats, els anomenats drones. El seu director Jordi Santacana recita una llarga llista dels serveis d’observació i captació d’imatges aèries que ofereixen, tots aliens als usos militars que han portat últimament els drones a les pàgines dels mitjans.

CATUAV treballa per a empreses com Indra, centres de recerca com el CSIC i organismes oficials com el departament d’Agricultura en tasques molt diverses. Una de les seves missions més recents ha sigut a Bòsnia, on han detectat des de l’aire per a l’ONU les mines sense esclatar escampades pel territori des de la guerra. Els seus drones també van ser a Lorca (Múrcia) per avaluar els estralls causats pel terratrèmol del maig del 2011 poques hores després que es produís, i van suplir amb escreix les imatges que els satèl·lits no podien captar per culpa d’una capa de núvols. Una altra mena de desastres, els incendis forestals, són també escenaris on intervenen: allà on els mitjans aeris convencionals d’observació s’han de retirar quan es fa de nit, els bombers poden seguir amb un drone el desplaçament del foc, que pot arribar a avançar fins a 15 quilòmetres per hora, i distribuir els recursos d’extinció en conseqüència.

Els drones de CATUAV també s’han fet servir per detectar casos de combustió subterrània en abocadors industrials, identificar quines empreses contaminen els rius, incrementar l’eficiència i la sostenibilitat mediambiental dels conreus aplicant-hi només els herbicides i pesticides imprescindibles, trobar estructures en jaciments arqueològics com el de Recópolis (Guadalajara) i facilitar als criadors de musclos de la badia dels Alfacs el model matemàtic d’expansió de determinades algues tòxiques que podrien contaminar la seva producció. Altres intervencions efectuades han sigut inventariar periòdicament el mobiliari urbà de les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona i detectar plantacions paràsites de cànnabis en camps de blat de moro, desconegudes pel pagès i indetectables sobre el terreny.

En cada cas es fan servir miniavions de construcció pròpia, que pesen un parell de quilos, equipats amb les càmeres adients i pilotats a distància -fins a 15 kilòmetres- des d’una cabina mòbil de comandament amb dues pantalles: en una es veu la imatge captada per la càmera del morro de l’avió, i en l’altra, totes les dades del vol. Quan l’avió acaba la seva missió, torna a la base per descarregar les imatges d’alta resolució, captades per les càmeres específiques de fotogrametria o ortofotografia, que identifica cada píxel amb les seves coordenades geogràfiques per poder superposar la imatge als mapes digitals de la zona. En alguns casos, les càmeres també són de collita pròpia: una d’elles, de tipus multiespectral, està formada per sis càmeres de fotos domèstiques, modificades per captar diferents longituds d’ona. Les imatges s’entreguen al client, que és qui s’encarrega d’interpretar-les.

El projecte més recent de l’empresa és el CTC, un centre de proves d’aeronaus no tripulades que ocupa quatre hectàrees de terreny dins d’una finca de 14 hectàrees que ha rebut de les autoritats la categoria de zona d’exclusió aèria, de manera que cap aeronau pot sobrevolar-la mentre s’hi fan proves. S’hi arriba des de Collsuspina per un camí rural sense senyalitzar, per motius de seguretat, i disposa de dues pistes de vol que CATUAV fa servir per als seus desenvolupaments i que altres empreses del sector també poden llogar, a l’estil del Circuit de Catalunya o la pista de l’IDIADA en l’àmbit de l’automòbil. Precisament aquests dies s’hi fa un curs d’iniciació a les aplicacions civils dels drones, en què participen alguns dels principals experts mundials del sector i que té alumnes vinguts de França, Escandinàvia, Rússia, Kènia, Colòmbia i Nigèria, entre d’altres.

Santacana sosté que els drones donaran lloc a una revolució de la mateixa magnitud que la informàtica en el seu moment: inicialment s’aplicava en casos molt específics, però actualment la majoria dels processos industrials, comercials i administratius serien impensables sense l’ús d’ordinadors. Els petits avions sense tripulant proporcionen una eficiència molt notable. I si no es fan algunes intervencions és només per raons legals: ara ja seria possible enviar un drone des de Moià fins a Mallorca per fer una exploració i tornar, cosa que evitaria el cost i el temps de desplaçar-hi personal, però la normativa no ho permet. En canvi, el responsable de CATUAV considera inviables a curt termini projectes com la suposada entrega de paquets amb drones per part d’Amazon: “No té sentit enviar un llibre de 20 euros amb un avió tan car que potser no el deixaran tornar. Potser d’aquí 30 anys totes les bústies inclouran una plataforma d’aterratge”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT