XARXES
Mèdia 26/03/2013

El nou assalt contra les descàrregues il·legals

L'avantprojecte de llei del govern espanyol ha rebut crítiques de quasi tots els sectors implicats

àlex Gutiérrez M.
3 min

Barcelona.Espanya té el dubtós honor d'aparèixer en tots els podis sobre pirateria. El consell de ministres va aprovar divendres el nou avantprojecte de llei sobre propietat intel·lectual, que busca endurir els càstigs per a qui difongui material sense tenir-ne els drets d'autor. Aquestes són algunes de les preguntes que genera la futura llei, que duu el sobrenom de llei Lasalle -en honor del secretari d'estat de Cultura- i que busca posar pedaços allà on la llei Sinde fallava.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Quines són les principals característiques de la llei?

El text treballa sobretot en tres fronts: un augment del control del govern espanyol sobre les entitats de gestió de drets d'autor (SGAE, Egeda, i similars), un increment de les competències coercitives de la Comissió de Propietat Intel·lectual i una revisió jurídica del concepte legal de còpia privada .

Què és la còpia privada i per què se'n vol revisar la definició?

La còpia privada és considerada un dret de cada usuari pel qual no cal tornar a pagar drets d'autor. Si un ciutadà té un contingut, el sol fet de copiar-lo (per seguretat, per exemple) no implica que estigui causant cap perjudici i, per tant, es permet. Però els nous legisladors consideren que la còpia privada és el mecanisme que acaba permetent l'actual situació d'intercanvi indiscriminat d'arxius protegits per copyright . Amb la nova llei, la còpia privada serà lícita només si qui l'efectua té un suport original pel qual ha pagat. Però les còpies privades fetes a partir de descàrregues quedaran fora de la llei.

La llei ja està en vigor?

No. De moment el consell de ministres ha aprovat l'avantprojecte. Ara s'haurà de debatre al Congrés. I no només amb els partits polítics: també els diferents afectats tindran dret a expressar la seva opinió. Amb tot, la majoria absoluta del PP li garanteix poder-la tirar endavant tal com ha quedat redactada en l'avantprojecte si un cop enllestit el debat parlamentari considera que no hi vol afegir cap esmena que s'hagi suggerit. Es parla de finals del 2013 o principis del 2014 com a data possible d'entrada en vigor.

¿Aquesta llei servirà per actuar contra les webs d'enllaços?

És un dels objectius de l'avantprojecte: traslladar part de la pressió a les pàgines d'enllaços. En concret, preveu multes d'entre 30.000 i 300.000 euros i la possibilitat de clausurar-les. Entre les mesures que desperten dubtes jurídics hi ha el fet que el govern es reserva el dret d'actuar fins i tot si els enllaços remeten a continguts hostatjats en servidors estrangers, que poden tenir una jurisprudència diferent. Les webs d'enllaços havien aconseguit esquivar l'acció de la llei gràcies al fet de no acollir directament continguts. En comptes d'això, l'usuari hi trobava enllaços a continguts com música, llibres o pel·lícules que solen estar ubicats en paradisos informàtics, als quals no arriba la mà de la justícia europea o americana.

¿Es perseguirà els internautes?

El canvi de definició de còpia privada fa que l'actual mètode utilitzat per la majoria d'internautes -l'intercanvi d'arxius descarregats de la xarxa, que es graven al disc dur local apel·lant a la fórmula de la còpia privada- quedi fora de la llei i, per tant, sigui perseguible. Però tenint en compte l'elevat nombre d'usuaris que intercanvien arxius i la impopularitat de les accions contra els internautes, el més probable és que el govern se centri a bloquejar les pàgines que permeten aquests intercanvis.

Per què es queixen les companyies de telecomunicacions?

Perquè la nova llei exigeix als operadors que facilitin la identificació dels suposats infractors. El govern es reserva el dret de prohibir que les pàgines d'enllaços puguin ser un suport publicitari vàlid i també reclama que les empreses facilitin les dades de qui hi ha al darrere de les pàgines infractores. Les companyies que presten el servei d'internet són reticents a mesures massa dràstiques perquè es beneficien indirectament de la pirateria: el públic accepta pagar preus alts per una connexió ADSL si infereix que és el passaport per a una descàrrega il·limitada de continguts gratuïts.

stats