Això de l'Anna Tarrés

Llegeixo les crítiques que (ara) fan diverses exnedadores a la seleccionadora de natació sincronitzada, Anna Tarrés. Fora de context, les paraules que suposadament va dir-los esgarrifen. "Puc sortir a vomitar?", diuen que va preguntar-li una. I es veu que ella va respondre: "No, t'ho empasses". O: "Estàs grassa. No puc desfigurar l'equip". Pel que sembla, la grassa en qüestió va tornar-se bulímica. Com que el diari As destaca, a més a més, que l'entrenadora va vexar una noia perquè "no entenia el català", em pregunto per quina raó tot això surt ara i no pas abans.

Que consti que el meu pitjor malson és que la meva filla estigués a les ordres d'Anna Tarrés per guanyar medalles. Però no estaria més tranquil·la si estigués a les ordres de la seleccionadora xinesa. Tenir 14 anys i entrenar-se vuit hores cada dia per guanyar medalles és treballar. I els nens està prohibit que treballin. I com que els nens als 14 anys, per molt que la natació sigui la seva vida, tenen ganes no només d'entrenar-se, sinó també de jugar i de menjar patates fregides, suposo que els entrenadors han de fer-los entendre (amb una duresa que nosaltres trobaríem inacceptable) que no hi tenen dret. Per desgràcia, l'esport d'elit té unes servituds que els pares d'aquestes criatures per força havien de conèixer. Doncs sí; el cos d'una nedadora ha de ser tan prim com el de les seves companyes perquè si no, efectivament, "desfigura l'equip". Per això no m'agradaria que la meva filla, als 14 anys, fos esportista olímpica. Trobo més important que pugui tenir el pes que li doni la gana.

Fora de context molts pares semblarien maltractadors si reproduíssim les coses que han dit algun cop als fills. "Et passaràs la nit a la taula fins que no et mengis les bledes" sembla una frase tan dura o tan de tràmit (i, per tant, poc real) com "empassa't el vòmit". Jo diria que el que no pot ser és fer entrenar nens durant vuit hores. Ni si no se'ls insulta.