Aquest article és un humil intent de suggerir al govern català una sortida a la seva situació en relació a la consulta sobre la independència. Consistiria a trobar-hi el gust: si a més del 9-N original li prohibeixen també l’alternatiu, podria deixar-se caure pel pendent de l’absurd i convocar consultes cada cop més esperpèntiques, per veure fins on el segueix l’Estat en el seu afany prohibitiu.
Es podria preguntar, per exemple: “Vostè creu que vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?” Que, en rigor, no és una pregunta sobre la independència, sinó una exhortació a l’estricta introspecció. I esclar, a aquesta metapregunta li correspondria la metaurna, que portaria escrit, a la cara frontal, “Això no és una urna”, recordant aquell disclaimer - avant la lettre - que va ser la pipa de Magritte.
“Això no és un vot”, podria imprimir-se, també, a l’encapçalament de la butlleta. No crec que cap comandant de la Guàrdia Civil respongués “Això no és una càrrega” des d’un megàfon. En fi, no sé pas què en trauríem de tot això. La veritat que ens ha de fer lliures, segur que no. ¿La metainternacionalització del procés, potser? Però tant és: si la metaconsulta no convenç, es podrien assajar altres variants. Cada cop més absurdes, fins a l’infinit.
En definitiva, l’important, l’alarmant, és que ens trobem en un moment en què aquest article, que no és un article -ni tampoc un metaarticle, sinó, potser, un petit disbarat- té sentit. No gaire, però prou per ser aquí, sigui el que sigui, negre sobre blanc.
