És un tema prou important que corre el perill de quedar sepultat sota l’enrenou (irrespirable) de la impugnació del 9-N. El cas és que el govern espanyol no tan sols tomba consultes, ni que siguin de broma, sinó que també porta davant del Tribunal Constitucional -una alta entitat jurídica convertida ja definitivament en una vulgar capoladora política- una iniciativa com el decret de pobresa energètica. És a dir, que els pobres de Catalunya puguin tenir llum i gas durant els mesos d’hivern que ara s’apropen. Pel que es veu, això també és insolidari amb els pobles d’Espanya, i, sobretot, amb les companyies del sector. Aquí passem tots fred i ens aguantem, que per alguna cosa som espanyols. Els dirigents de les companyies energètiques, per descomptat, poden gaudir de la potència elèctrica que els vingui de gust, perquè per alguna cosa són creadors de riquesa.
Si vostè és català i pobre (dues dades que tenen una probabilitat de coincidir de prop del 20%), sàpiga que al govern espanyol i al TC (que són la mateixa cosa) no els sembla bé que s’escalfi quan arribin els freds hivernencs. Vostè podria ocasionar una despesa que pot anar a construir una nova via d’AVE, a finançar el Partit Popular, unes targetes opaques o una casa reial, o fins i tot a eixugar el deute d’algun banc en caiguda lliure financera. No se’n dóna vergonya? Quina importància té que vostè o els seus fills tinguin llum o aigua calenta, si privant-se d’aquests detalls superflus poden contribuir a la unitat de mercat espanyola? I les companyies energètiques, què? Que no han de menjar? Els seus directius, volem dir, perquè una gran massa dels seus treballadors, més d’un 12%, ja han passat a millor vida laboral (a l’atur, volem dir) gràcies a una justa i necessària política d’EROs. Que no té res d’eròtic, aclarim-ho.
El govern del PP, en definitiva, troba insolidari que vostè es fregui les mans davant de l’estufa elèctrica, o que es dutxi cada matí amb aigua que superi els sis graus de temperatura. No tingui tantes pretensions i col·labori una mica més amb les necessitats d’Espanya, per l’amor de Déu. Vostè s’havia cregut tot el sermó sobre l’estat del benestar, però no havia tingut en compte que viu i treballa (si és que treballa) a l’Espanya de les autonomies. I aquí ens ho repartim tot, fins i tot el fred. I, sobretot, la desvergonya d’uns dirigents que han decidit que ja no dissimulen més i que tiren pel dret: a vostè el fotran no tan sols a la feina, sinó també a la intimitat de la llar, quan vostè estigui escalfant perols d’aigua en un fogonet de gas (si se’l pot pagar) per poder rentar-se els peus, els baixos i les aixelles sense congelar-se.
Encara li haurem d’agrair a Andreíta Fabra, filla d’un delinqüent famós, la seva sinceritat en pronunciar al Congrés de Diputats les tres paraules que resumeixen el govern del PP: “ ¡Que se jodan! ”Doncs això: fotuts, aturats, empobrits i tremolosos (de fred o del que sigui). Així ens volen, i el TC hi dóna el seu aval jurídic.
