Publicitat
Publicitat

L' ASCENSOR

Arreglar el món

Els dos companys d'oficina tornen a la feina després de dinar. Quan entren a l'ascensor ja fa estona que estan arreglant el món: "I avui, a sobre, he llegit que el director de l'aeroport de Castelló cobra més que el Zapatero. Vuitanta-quatre mil euros l'any. Fot-li. El director d'un aeroport on no hi ha aterrat mai un punyetero avió...", s'exclama el més indignat. "Bé, nosaltres tenim el de Lleida, que també es veu que és un no parar d'entrar i sortir avions, i també deu tenir un director que cobra el seu sou", respon el més resignat. "Després ens volen fer creure que la crisi del deute és culpa de quatre americans que es van comprar una casa a Wisconsin. Quins collons...". "I ells ja ho sabien, eh, que a aquests aeroports no hi aniria ningú, però els han fet igual perquè era la manera de ficar-se comissions a la butxaca. Si no, per què".

Els dos companys d'oficina sempre van a dinar junts. Les seves converses abasten tots els temes, des de l'actualitat política fins a l'esport o la gastronomia. Són dos amics de debò. De fet, si no comptem les hores de son, passen més temps junts que amb les seves dones.

"Jo, això, ho arreglaria ràpid. Tots a la presó, i a prendre pel sac". El company d'oficina indignat, per influència del seu cunyat, que és taxista, sempre és partidari de les solucions dràstiques. "No hi hauria prou presons. N'hauríem de fer de noves i encara ens costaria més quartos la broma". Els dos amics riuen una mica per sota el nas, còmplices. "Lladres dels nassos... I ara ho hem de pagar entre tots. L'any que ve segur que no ens tocaran el sou, i si ens el toquen serà per abaixar-lo". "Per cert, has sentit el que li ha dit el Berlusconi a la Merkel?" "Sí, culona infollable". "Ara sí que l'ha cagat, aquest...".

Ja han arribat a la seva planta. La conversa queda penjada fins l'endemà, quan, a la mateixa hora, els dos companys d'oficina tornaran a dinar junts i a arreglar el món.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT