Dissabte em trobo la Forcadell a Catalunya Ràdio, que va al programa de la Cóppulo. Me la vaig trobant, aquests dies, per aquí i per allà, en diversos actes, convocatòries, trobades, xerrades i activitats pro consulta. Jo aquesta setmana (si no recordo malament) he anat a la botifarrada anual de l’Associació d’Excombatents Bisexuals de la Batalla de l’Ebre per la Independència, a l’Aplec de Puntaires Sadomasoquistes i Independentistes de Sant Pere dels Navarros i a la Trobada de Fetitxistes Sobiranistes de Santa Margarida del Bingo (comarca del Baix Opencor). Enraonant, enraonant, em confessa una cosa: “Quan quedo amb els amics per dinar, els demano que, sisplau, no facin botifarrada”.
Diria que la Forcadell -com sempre- té raó. Aquests dies d’activitat febril, les botifarres ens surten per les orelles. Qui més qui menys, per agafar-se irònicament a les paraules de tots els que no ens deixen fer un referèndum com Déu mana i que es burlen del referèndum que no tenim més remei que fer, ens convoca a una botifarrada popular. Hem menjat més botifarres aquests últims mesos que en tota la nostra vida. Diria que la indústria de la botifarra, gràcies al procés, està vivint una època daurada. Quants milers de botifarres de més estem venent, des que hem de votar? Molts. Estic segura que als mercats, gràcies a les ganes que tenim de votar, la pujada de la botifarra es nota. De la mateixa manera que gràcies a la febre de córrer segur que es deu notar un augment de vendes de plàtans. Al final de les curses sempre te’n donen un, de plàtan.
No sé si la cosa es desinflarà després del 9-N. En tot cas, espero que aquell dia, per ajudar-nos a fer passar la botifarra, també es dispari la venda de cava. Cava del bo, de l’autèntic, de l’honest. Del que potser no veurem mai en un anunci a la tele i que es fa aquí, en aquest racó del món.
