Cap al referèndum
Al'hora d'escriure aquest article no tenim l'escrutini definitiu, però tot apunta que les eleccions del 25-N portaran al Parlament una majoria sobiranista favorable a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació.
Tot i que la majoria favorable a la celebració d'aquest referèndum ha acabat no sent tan folgada com havíem pensat en un principi, penso que els partits que hi estaven a favor haurien de tirar endavant la seva intenció dur-lo a terme. En cas que ho decideixin així, s'obre un període en què s'ha de fer una àmplia campanya d'informació a la ciutadania sobre què pot representar que Catalunya esdevingui un nou estat europeu. De fet, ja s'ha fet últimament, principalment amb motiu de les eleccions convocades, però aquesta activitat ha de continuar.
En primer lloc, perquè encara hi ha molta gent desinformada. Ho he observat en les xerrades que he fet en aquests últims mesos sobre la viabilitat econòmica de Catalunya com a estat. També he observat que la majoria de ciutadans tenen ganes d'informar-se sobre un tema tan rellevant, ja que en una etapa com l'actual -molt dura per culpa d'una crisi econòmica que, segons sembla, encara no permet albirar el final del túnel-, per fi els ciutadans veuen un projecte sobre el qual no pots quedar-te indiferent i que a molts els genera il·lusió, encara que també pot generar dubtes o desconfiança. La informació resol els dubtes i les pors, i afavoreix que la gent es posicioni i prengui partit.
En segon lloc, perquè veiem que els contraris a la independència del nostre país donen moltes informacions falses i esbiaixades sobre les conseqüències que té que Catalunya esdevingui un estat. I això continuarà, i en el futur augmentarà. S'ha de reconèixer que moltes de les qüestions plantejades són temes tècnics que als ciutadans els costa assimilar, i que es fàcil introduir-hi confusió si no es domina la tècnica. Per exemple, una d'aquestes qüestions és el dèficit fiscal de Catalunya amb l'administració pública de l'Estat. Si bé actualment ja hi ha consciència en una gran majoria de la població catalana del que significa i que té una magnitud excessiva, hi ha confusió a l'hora d'entendre com es calcula. Hi ha dos grans mètodes de càlcul: flux del benefici i flux monetari. El que serveix realment per saber el guany fiscal que tindria Catalunya com a estat independent és el del flux monetari, ja que l'altre comptabilitza unes despeses públiques que no es realitzen a Catalunya, sinó que es fan fora del seu territori, com ara la del funcionament de l'administració central a Madrid, la Casa del Rei i el Museu del Prado, unes despeses a les quals ja no hauríem de contribuir si fóssim independents. Tots els diners que ara aportem per a aquesta finalitat es quedarien a Catalunya. I això només ens ho diu el mètode del flux monetari, que no té en compte les esmentades despeses.
Dit això, és lamentable veure que reputats catedràtics contraris al procés independentista desacrediten el mètode del flux monetari fent afirmacions que contradiuen la doctrina econòmica, i utilitzen el del benefici per calcular el guany fiscal de la independència, ja que així aquest guany és menor. Per tant, davant d'això és important aclarir conceptes i informar bé la població.
L'activitat informativa també s'ha de fer de cara a l'exterior, cap als països europeus i de la resta del món. El món ens mira. Des del setembre passat he atès diversos periodistes de mitjans estrangers interessats en el procés independentista que ha començat a Catalunya. Alguns estan molt influïts per la premsa de Madrid i en tenen una visió esbiaixada, però quan els raones i demostres amb xifres que Catalunya està maltractada per l'Estat, ho reconeixen i fins i tot alguns se sorprenen que les coses funcionin així. També els dic que el maltractament no és només en l'àmbit econòmic, sinó en qüestions com la nostra llengua, la cultura, etc. Europa i la resta del món entendran la situació en què ens trobem els catalans perquè no tenen els prejudicis contra Catalunya que demostren els espanyols. En aquest sentit, crec que Europa ens pot entendre i acollir millor que no ho ha fet històricament Espanya.
Igualment, per frenar el procés cap al referèndum molta gent dirà que s'ha de dialogar, tornar a pactar amb Espanya. El problema és que han fet tard i que ningú confia en la seva paraula. És impossible arribar a solucions satisfactòries per a Catalunya quan no reconeixen la nostra identitat ni el fet que som una nació mil·lenària. En tot cas, el diàleg que volem els catalans amb Espanya és el que permeti que puguem escollir lliurement el nostre destí. Els ciutadans catalans hem entès que això és un dret i el volem exercir.
