Publicitat
Publicitat

I / Aquí

Foto del partit: quan la policia té por

De les decisions que prenem cada dia, n'hi ha una de central: triar la foto de doble pàgina que surt just a la meitat del diari. La d'avui és de Grècia, i els gestos de por de la policia que s'aparta del foc parlen molt. I espanten. Com la cara de terror del policia italià a la portada d'ahir, a punt de ser sotmès pels manifestants. Notar el pànic als ulls o al cos d'uns professionals de l'ordre ajuda a visualitzar que parlem de situacions extremes. Vam estar a punt de descartar la foto grega per redundant. Ja n'havíem publicat d'aldarulls greus a Londres i a Itàlia, i comença a ser rutina. Però al final l'hem posat. No ens podem agafar com a costum unes manifestacions que són batalles campals a tot Europa. Per això insisteixo en la idea de la por. Per això m'entretinc a endevinar les cares de por dels agents de la foto. No és una sensació gens agradable, però és pitjor no tenir-ne. A les escenes de violència en què algú té por hi veig dolor, però hi veig futur. Millor que ens aterri veure agressions extremes, que connectem amb l'ànima dels protagonistes, que notem la fragilitat de les víctimes. Per això la fotografia continua tenint una força diferent a la del vídeo. Per això fins i tot a la tele quan s'acaben els 90 minuts d'imatges de futbol trien la foto del partit . La fotografia atura el temps i el moviment, i t'ajuda a creure que potser algun dia aturarem també l'agressivitat. I mentrestant, que ens duri la por.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT