‘L’estaca’ a Badalona

S’ha publicat aquests dies que el PP de Badalona va prohibir interpretar L’estaca de Lluís Llach en un festival, i que el públic, com a reacció, la va cantar a cappella. Segons l’ARA la cosa va passar durant la cloenda del festival de curtmetratges Filmets, que se celebra a Badalona. Martí Serra (un dels músics de la banda The Filmets Band) va dir als presents: “Algú que es pensa que mana molt ens ha prohibit cantar L’estaca. Crec que ho heu de saber”. I va ser llavors quan el públic va reaccionar de la manera que hem dit.

Que “algú que es pensa que mana molt” decideixi que en un festival no es canta una cançó -ja sigui L’estaca o Bulería bulería - no vol dir que tingui cap potestat per prohibir-la. I els que actuen al festival han de saber-ho. Qui és aquest ésser que es pensa que mana? L’alcalde? Si és així, ha d’exposar per escrit les raons per les quals li ha sortit de la carn d’olla que tal cançó no s’interpreta. No som en temps de Franco. No es poden prohibir cançons per la cara. Si es prohibeixen, si se censuren, els intèrprets i els ciutadans n’han de conèixer els motius. Per exemple, que la cançó sigui sexualment explícita i poc adequada per al públic infantil (potser en García Albiol creu veure un fal·lus en l’estaca de l’avi Siset) o racista o vexatòria amb algun col·lectiu. Recordo que, no fa gaire, es va prohibir la cançó Putos rumanos de l’inoblidable DJ Syto, perquè era una cançó fastigosament racista (a part de pertorbadora per als lingüistes, perquè rimava rumanos amb manos ). No és el cas de L’estaca.

Com va anar la cosa? ¿Va venir un senyor i va dir als músics “Aquesta no la canteu” i ells van dir “D’acord”? Cantar a cappella L’estaca està molt bé, però és un acte reivindicatiu que no cal. Prohibir una cançó és un escàndol i no hem d’actuar com si això fos normal o acabarà sent-ho.