L'exemple de Londres deixa en evidència la ceguesa de Madrid
El primer ministre britànic, David Cameron, i el seu homòleg escocès, Alex Salmond, van signar ahir el memoràndum pel qual Londres es compromet a acceptar els resultats del referèndum sobre la independència d'Escòcia previst per a finals del 2014. El document és un exemple de pulcritud democràtica i del que significa en essència la paraula pacte . S'hi estableixen les condicions en què s'aprovarà el reglament, la pregunta i fins i tot la cobertura de la BBC. A més, Londres delega en Edimburg les competències de Westminster per celebrar un referèndum.
¿Algú s'imagina una actitud semblant del govern espanyol respecte a la voluntat del poble català de celebrar una consulta? Unes paraules de Cameron ahir resumeixen perfectament la distància sideral que separa la concepció democràtica d'uns i altres: "El Regne Unit no pot retenir un poble en contra de la seva voluntat".
Per contra, Espanya vol retenir els catalans en contra de la seva voluntat si cal, i ni tan sols es planteja la possibilitat que la puguin expressar de manera lliure i democràtica. És una estratègia a llarg termini insostenible. Com escriu l'analista Gideon Rachman al Financial Times , "cap matrimoni pot sobreviure simplement declarant il·legal el divorci".
La ceguesa de Madrid resulta sorprenent, perquè té molt més a perdre que Londres. David Cameron ha entomat el repte escocès amb el convenciment que les possibilitats de victòria del sí són remotes i que, en el pitjor dels casos, una Escòcia independent repercutiria en una menor càrrega fiscal per als contribuents anglesos. No és aquest el cas d'una eventual Espanya sense Catalunya. Sovint es posa l'accent en si una Catalunya independent es quedaria d'entrada fora de la UE, i no es diu que un trencament pot suposar de retruc la sortida d'Espanya de l'euro.
Per sobre de tot, però, hi ha el principi democràtic. Perquè qui pot voler viure en un estat que no respecta la voluntat dels seus ciutadans?
