Les targetes de crèdit opaques són una despesa que es comptabilitza però a la qual no s’assigna un beneficiari, de manera que el sistema la registra i el directiu boticlasta evita declarar aquest ingrés. Diguem-ne que és una forma de comptar sense comptar-ho tot.
La Sareb és el banc dolent que s’ocupa de donar sortida als actius tòxics que tenien les entitats financeres intervingudes. Les vendes es comptabilitzen i ja no s’imputen aquestes pèrdues al balanç de l’entitat. El sistema ho registra però el banc ja no ho declara. Diguem-ne que és una forma de comptar sense comptar-ho tot.
El risc d’encomanats d’Ebola a Espanya es determina amb un número que comptabilitza el ministeri de Sanitat però que en realitat es desconeix. La persona que ha tingut contacte amb una persona malalta es queda a casa o en observació, però no així les persones que han tingut contacte amb la que està en observació. El sistema de salut registra els afectats sota risc però no es pot declarar certesa en aquest aspecte. Diguem-ne que és una forma de comptar sense comptar-ho tot.
La participació ciutadana que substitueix la consulta és una votació on els vots es comptabilitzen però no s’assigna un percentatge sobre el cens, ja que aquest és desconegut. El sistema el registra però el Govern no pot declarar aquest vot. Diguem-ne que és una forma de comptar sense comptar-ho tot.
Sembla que l’opacitat està de moda. La teoria dels números borrosos diu que cap número és el que diu que és i que tota quantitat és en realitat un interval. Aquesta teoria s’ha aplicat a la ciència amb molt d’èxit i, recentment, sembla que també a la política nacional. Ara bé, els números borrosos no són opacs. Seran indefinits, però són transparents. I per això són útils. Perquè serveixen per apropar-se a la veritat quan no hi ha altres opcions.
