Oportunitat perduda de transparència i coherència
La regeneració democràtica passa perquè aquesta legislatura el Parlament de Catalunya consensuï una llei electoral i estableixi les regles de funcionament del sistema de partits i el seu finançament. N'hi haurà que diran que tenim altres problemes més greus en aquest moment. Sens dubte, la prioritat és la crisi. Tanmateix, la credibilitat dels nostres representants polítics és un actiu que no podem permetre que continuï enfonsant-se en el mercat de valors socials a causa de solucions opaques com la del cas Pallerols.
Un pacte ha evitat un judici que hauria permès conèixer uns fets que comprometen l'honorabilitat d'Unió Democràtica de Catalunya, una formació democris- tiana que admet haver-se beneficiat indirectament de la desviació d'uns recursos públics europeus que anaven destinats a la formació dels aturats. Aquest pacte no ha permès, precisament, allò que reivindica el seu líder Duran i Lleida: la transparència. El partit recorda que d'entrada va actuar i forçar la dimissió dels càrrecs implicats. En coherència, el seu desig hauria d'haver estat poder obtenir una resolució judicial absolutòria per a Unió.
Així doncs, la solidesa del plantejament hauria recomanat escoltar ahir Duran lamentant públicament que no s'hagi celebrat el judici, malgrat que el partit assumeix per "responsabilitat civil a títol gratuït" els seus efectes. No només no ho ha fet, sinó que ha decidit passar uns dies a l'altra banda de l'Atlàntic.
Però hauria fet bé de suspendre el seu viatge a Xile i, en lloc de fer una conferència allà, fer-ne una aquí sobre compromís públic i coherència personal i on desgranés tots els perquès. Per exemple, per què no assumeix responsabilitats polítiques com demanen la majoria de partits i, en canvi, sí que assumeix el cost econòmic del delicte. Si no vol perdre l'avió més important, el de la confiança dels que l'han votat, la pròxima vegada que no s'embarqui i eviti les interpretacions del seu silenci.
