Amb l’aigua bruta de la corrupció al coll, Rajoy deixa anar la seva frustració sobre el procés sobiranista i demana al TC que suspengui el nou 9-N. Després de ridiculitzar la consulta participativa, semblava que el president del govern central havia entès que el 9-N ja estava prou amortitzat i la millor opció era deixar-lo passar com una manifestació de protesta més. Però aquest moment de sensatesa no ha resistit l’envestida de les targetes de Caja Madrid i de l’operació Púnica, ni la pujada de Podem a les enquestes. El PP està acorralat i, en aquestes situacions, la cabra tira al monte: mà dura amb Catalunya.
A Catalunya ja érem a la pantalla següent, en el debat que l’endemà s’obriria sobre les anomenades plebiscitàries com a nou horitzó polític. Però ara el 9-N torna a adquirir màxima importància. No pel que pugui fer el govern català i els partits sobiranistes, que no sembla que tinguin altra opció que sigui tirar endavant. Potser el president signarà una convocatòria per intentar que caiguin sobre ell i no sobre els voluntaris les eventuals responsabilitats penals. Però fer-se enrere ja és molt complicat, malgrat que Artur Mas haurà creuat una ratlla que fins ara no havia trepitjat i que havia promès no saltar-se mai: la sortida de la legalitat espanyola.
Ara la pregunta és: què farà Rajoy quan el TC suspengui? ¿Ordenarà a les forces d’ordre públic -Mossos, Policia, Guàrdia Civil- que retirin les urnes i tanquin els locals? Probablement és la foto somiada per l’independentisme, perquè seria la seva primera victòria internacional. Sembla massa insensat, però un cop Rajoy ha fet el pas de la impugnació, si el TC l’admet, li serà molt difícil no ordenar la intervenció policial. Es marcaria una ruptura en el procés, que podria adquirir un caràcter de no retorn. Introduir la violència en l’escena, encara que sigui legítima, és obrir una fase diferent: la confrontació. Equival a dir al sobiranisme: deixeu aquí tota esperança. No hi ha res a parlar. El nou 9-N de Mas s’hauria convertit en el 9-N de Junqueras: som-hi ja. Amb Mas encara al capdavant. I sense marge per a la retirada.
