Publicitat
Publicitat

Regeneració democràtica: unes institucions millors

Com vaig argumentar en el meu darrer article publicat a l’ARA, els dos factors més importants per assolir una democràcia de qualitat consisteixen a crear un país obert i globalitzat i aconseguir que la societat mateixa mantingui un cert grau de tensió cívica constant. El tercer factor, que examino avui, passa per establir un sistema constitucional que limiti la capacitat de determinades minories (polítiques i/o econòmiques) d’apropiar-se l’estat.

La reforma de la llei electoral s’acostuma a presentar com una de les grans solucions a la corrupció política i a la gran distància que la gent del carrer diu percebre respecte als seus representants. No hi ha cap dubte que el sistema polític actual, amb llistes tancades i l’anomenada moció de censura constructiva (que estableix que aquesta moció només pot prosperar al Parlament o a les Corts si el que la fa ofereix un govern alternatiu i obté una majoria absoluta dels vots), genera grans disfuncionalitats. El van introduir a la Transició per estabilitzar la democràcia i minimitzar el desgavell de la Segona República. El seu efecte o dany col·lateral, però, ha estat la formació de partits jeràrquics, centralitzats i molt rígids, on només és possible pujar si un en forma part des de jovenet i inverteix tot el seu temps disponible en la vida interna del partit. Aquesta manera de fer, que només gent d’un cert tarannà resisteix psicològicament, genera un grup d’individus extremadament professionalitzats, obsedits per complaure el líder o direcció de torn, poc exposats al món privat i amb una capacitat relativament baixa de trobar-hi feina (fet que reforça la seva dependència respecte al partit).

Com ja han dit molts altres articulistes, la introducció de llistes obertes i potser la limitació de mandats ajudarien (o podrien ajudar) a trencar aquestes dinàmiques internes i fins i tot a apropar la política als ciutadans. Ara bé, hem de ser conscients que la reforma electoral en si mateixa no reduirà el nivell de corrupció i les ineficiències actuals. No hi ha cap estudi científic important que mostri que el sistema de llistes obertes està relacionat amb menys corrupció que un de llistes tancades (vegeu, per exemple, Daniel Treisman, “What we have learned about the causes of corruption from ten years of cross-national empirical research ” a l’Annual Review of Political Science de l’any 2007). De fet, alguns estudis mostren que, en un sistema de llistes obertes, els polítics d’un mateix partit, en competència entre ells mateixos, tendeixen a oferir beneficis molt personalitzats (i poc “nets”) als seus electors (feines al sector públic, favors en contractacions, etc.). Aquesta va ser, per exemple, la dinàmica del sud d’Itàlia sota la llei electoral reformada el 1994.

Les reformes institucionals han de ser més profundes i han d’estar inspirades en el conegut dictum de Lord Acton: “El poder corromp; el poder absolut corromp absolutament”. L’estructura constitucional d’un país ha d’establir un sistema de contrapoders en què cada part es converteix en vigilant de les altres parts de l’estat i en què cap de les parts o poders pot controlar tot l’estat. Més concretament, això ha de dur, al meu entendre, a prendre les següents mesures mínimes.

1) Assegurar la creació d’uns mitjans de comunicació independents, prohibint tota mena de subsidis (directes o indirectes) de l’estat o entitats paraestatals i establint una agència independent que censi i faci públiques les quantitats ingressades per publicitat amb un llistat complet de les empreses anunciants. Només cal mirar la diferència entre vendes reals i la difusió total (que inclou compres institucionals) en molts diaris catalans i espanyols per veure que aquesta independència no existeix en molts casos.

2) Establir una judicatura independent. Tot i que la selecció dels jutges podria continuar sent per mèrits, l’elecció dels tribunals superiors (Constitucional i Suprem, com a mínim) hauria de basar-se en un sistema de loteria. La loteria, que es feia servir a Catalunya abans de 1714 amb el sistema d’insaculació, impedeix la creació de faccions i la manipulació política. Aquesta judicatura hauria de reforçar-se amb l’ús extens de jurats, que són un mecanisme d’educació cívica.

3) Establir un sistema de fiscals independents, triats en eleccions o escollits també per loteria entre els col·legis professionals d’advocats i similars.

4) Apostar per la descentralització local amb comarques i municipis d’una mida més gran que l’actual però amb molta més autonomia i competències que les d’ara. Això estimularia la competència entre aquelles unitats i la innovació.

5) Reforçar el sistema de referèndums -a la suïssa.

6) Modificar el sistema de selecció de tots els agents reguladors (des d’un possible banc central a l’agència de l’aigua). Avui en dia, el govern (amb el Parlament o sense) en tria els òrgans de govern. Per fer-los independents, caldria escollir-los en part o per complet mitjançant una loteria -entre, com a mínim, un cens prou ampli format per persones amb qualificacions professionals de cada ram.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT