Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Sílvia Alcàntara

Després d' Olor de colònia , presenta La casa cantonera . Té l'agenda plena fins al 2012 però no es queixa, tot al contrari Cada dia em llevo a les sis. Faig un esmorzar lleuger i agafo l'autobús cap a casa de la meva filla. És l'únic moment en què agafo un transport, perquè a Terrassa vaig a peu a tot arreu. No vaig a cap gimnàs i aquest és el meu exercici. Arribo quan les nenes encara dormen i les llevo jo. Les vesteixo, cantem, a vegades ens discutim i els preparo l'esmorzar. Segueixo la llista que em deixen els seus pares, perquè cada dia té la seva peculiaritat. Les deixo a l'escola i vaig a la llibreria a comprar-me el diari. Xino-xano me'n torno a casa i em tanco al despatx. Faig feina tot el matí, responc correus electrònics, faig trucades, preparo classes d'escriptura literària... Fins a l'hora de dinar. El faré, dinaré i llavors serà el moment de preparar la presentació de la tarda. Vaig a l'Ateneu Terrassenc a presentar La casa cantonera . En sóc sòcia i em fa il·lusió, per això i perquè és el primer acte que es fa a la seu nova. M'agrada molt el contacte amb els lectors, tant que, sovint, quan s'ha acabat la presentació, ens han de fer fora dels llocs perquè tanquen. Vaig a biblioteques, centres cívics i molts instituts. És un privilegi poder parlar del que t'agrada. Quan s'acabi anirem a fer una mica de gresca i a prendre alguna cosa amb la gent de la junta de l'Ateneu. I després cap a casa. Si no he menjat alguna cosa abans, ho faré llavors. Miraré una mica la televisió i a dormir. Acabo baldada, i com que em llevo tan d'hora, abans de les 12 ja dormo.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT