Mariano Rajoy, un home que afirma que és el president d’Espanya, fica la pota fins i tot quan no diu res o quan surt corrents per un passadís perquè no l’enxampin els periodistes. Ja no diguem quan parla. Ahir es va materialitzar al Congrés de Diputats de Madrid (en persona, no va fer servir cap pantalla) i es va quedar descansat. Ara que els càrrecs del PP ja són detinguts de cinquanta en cinquanta (per unitats la feina no ret), i davant de les reconvencions dels grups de l’oposició, es va dignar a afirmar que “tots hem comès errors”, que “la política és una activitat molt noble” i que “no hem de donar la imatge d’un país sotmès en la seva totalitat a la corrupció”.
El pobre i atribolat Mariano va intentar reforçar les seves declaracions amb allò que més agrada als demagogs del PP, que són les xifres interessadament manipulades. El president espanyol va recordar “més de vuit mil alcaldes i noranta mil regidors i diputats”, i que per descomptat no tots eren mereixedors de la sospita de ser corruptes. Sens dubte. Però aquesta és la mateixa maniobra que fa el PP amb les manifestacions: si d’una població de set milions d’habitants en surten un milió vuit-cents mil a manifestar-se (cas de Catalunya pel dret a decidir), o si d’un milió en surten cent mil a protestar (cas de les Balears per la política educativa de Bauzá), el PP apel·la a la minoria silenciosa i es queda tan ample. Si no surt el cent per cent de la ciutadania al carrer és que no hi ha hagut manifestació que valgui. El PP, tan socialdemòcrata com es presenta, només reconeix les majories a la búlgara.
I amb la corrupció el mateix. Rajoy venia a afirmar ahir, amb el seu verb penós, que existeixen uns cent mil càrrecs públics a l’Espanya de les autonomies. Doncs bé, segons la informació publicada per Europa Press fa deu dies, a Espanya també hi ha mil set-centes causes judicials obertes contra més de cinc-cents càrrecs públics precisament per corrupció. En números rodons, un 17% de la ciutadania que s’ocupa en el regiment de la cosa pública està sota sospita, i aproximadament un 5% està imputada en una o altra història de corrupteles. Per fer-ho més escandalós, de moment aquestes mil set-centes causes i aquests cinc-cents imputats només han dut vint persones a la presó. La resta van tirant de veta.
Ja s’entén que el president d’un estat, fins i tot si és algú tan limitat com Mariano Rajoy, faci el que pugui per alliberar el seu país de la imatge nefasta de la corrupció. Però a aquestes altures és massa visible que Espanya, en aquest aspecte, es troba lluny de remeis. I que els partits polítics, començant pel PP, funcionen amb un finançament que permet tota casta de dubtes i sospites. Molt especialment el PP: què hi feien, les inicials M.R., als quaderns de Bárcenas? Encara estem esperant el desenllaç d’aquest sainet, i la meva intuïció femenina em diu que serà estrepitós. Diuen que Don Mariano ha deixat de fumar, però si surt tot el que pot sortir s’empassarà igualment el puro. Vitola Marca Espanya.
