El cas Millerols: tampoc n'hi ha per tant

La gent que es queixa del que ha passat amb el cas Millerols ho fa per vici. A veure, que tampoc n'hi ha per tant, eh. 15 anys per jutjar un cas de presumpte finançament il·legal, la veritat, no és gaire. Imaginem que la cosa arriba als tribunals, per posar una data, a mitjans de febrer. Entre que es tramita i tal, Setmana Santa. S'ordenen els papers i, patapam!!!, de pet a l'estiu, que tot s'atura un mes i mig. Et comences a mirar la documentació i arriba Tots Sants. I, de seguida, la setmana del 6 i el 8 de desembre. Total, que no te'n adones, i ja ets a Nadal. Tornes passat Reis, tramites alguna diligència i ja ha passat un any. I qui diu un any, en diu 15, que els dies passen volant.

I, escolti, això de jutjar la gent és molt complicat. Han de venir els acusats, els advocats, els fiscals, els jutges, els procuradors, els testimonis, els pèrits... Massa gent. És molt millor un pacte. Ei, però un pacte just. No sé, si tu demanes penes d'entre 7 i 12 anys, deixar-les per exemple en condemnes de menys de dos anys perquè ningú vagi a la presó. I si la demanda d'indemnització és de 600.000 euros, que és un número lleig, millor rebaixar-la a 388.000. Que bonic és el número 388, oi? Queda tan bé escrit al pacte. En canvi, hi poses un 600 i queda lleig, no troba? A més, escolti, d'aquest cas ja van assumir-se totes les responsabilitats en el seu moment. Quines responsabilitats, em pregunta ara vostè? Coi, totes, no li estic dient? I, en quin moment? Hòstia, doncs en el seu. Crec que queda prou clar, no? I, sobretot, queda totalment demostrat que no va haver-hi finançament il·legal sinó que som davant d'un finançament flarborios camdelordias i, sempre (però sem-pre) de bona fe. Només faltaria. Ah, i com que no hi ha hagut judici, tampoc hi ha hagut condemna. Per tant, cridem tots junts: "Que eliminin el Polònia !!!", que ja n'hi ha prou de fer conyeta de la gent honrada. Amén.