Molt interessants els resultats de l’enquesta que publicava ahir el diari Última Hora, sobre les eleccions autonòmiques que s’han de celebrar a les Balears d’aquí menys d’un any. D’acord amb el sondeig realitzat per l’Institut Balear d’Estudis Socials (IBES) per a aquest rotatiu, en aquests pròxims comicis el PP perdria la seva actual majoria absoluta, que tan irresponsablement han gestionat el president José Ramón Bauzá i el seu executiu en els últims tres anys. No tan sols això, sinó que els peperos restarien vuit escons a la seva representació parlamentària, de manera que els faltarien tres diputats per poder governar en solitari. L’altra notícia important, seguint el panorama que es va dibuixar amb les eleccions europees del passat 25 de maig, és que l’hegemonia del dos grans partits espanyols, PP i PSOE, saltaria pels aires (amb debacle per als socialistes, que passarien de 18 a 14 escons).
A canvi, ens trobaríem amb un Parlament illenc fortament atomitzat, amb molta geometria variable i possibles combinacions i aliances fins ara inèdites o directament impensables. Entraria amb força Podem, amb cinc diputats, i es reforçaria la coalició catalanista de centreesquerra Més, que assoliria els sis escons. Tornaria a obtenir representació Esquerra Unida, amb tres o quatre representants, i també aconseguiria representació la UPyD de la senyora Díez, amb dos desagradables però anecdòtics diputats. Finalment, la nova força de centredreta regionalista PI (Proposta per les Illes), liderada pels díscols del PP Toni Pastor i Jaume Font, podria entrar a la cambra, ni que fos amb un sol escó.
Això suposaria un escenari clarament favorable a les forces d’esquerra, centreesquerra i/o catalanistes, amb la novetat d’un PSIB-PSOE més debilitat que mai i que hauria de saber dialogar molt seriosament amb un Podem rutilant i emergent, un Més reforçat, una EU ressuscitada i, si fos el cas, amb un PI que podria començar a aspirar a ocupar l’espai que ocupava la Unió Mallorquina de Maria Antònia Munar, si fos possible sense repetir errors, excessos i delictes ja coneguts per tothom. Es perfilaria així un tercer Pacte de Progrés, però amb una composició interna substancialment diferent dels dos anteriors, que va presidir Francesc Antich.
En qualsevol cas, una perspectiva gens favorable al PP de Bauzá i el seu nucli duríssim de fatxes recalcitrants, que pagarien el seu estil de governar, basat en la prepotència i l’obcecació, amb un descavalcament abrupte del poder. El mateix Bauzá, després de les europees, va tenir un moment de lucidesa i va advertir als seus que l’any que ve només els val la majoria absoluta per repetir legislatura, de manera que admetia implícitament l’absoluta solitud del PP més absolut que hem conegut mai. L’enquesta de l’IBES, doncs, dóna una resposta negativa, i contundent, al desig bauzanesc. Ara cal esperar que els vaticinis es confirmin i que les forces d’oposició, tant les tradicionals com les noves, siguin capaces d’articular una alternativa sòlida i fiable.
