Enric Sopena, que va ser director meu quan era abella obrera de COMRàdio, ha fet un tuit emocionant i definitiu, que us presento en l’envàs original perquè no es perdi el matís: « Mas i @junqueras empeñados en crear un Estado y mientras en el mundo mueren de hambre al año 165 mill de niños ».
Aparquem la veracitat de les dades que ens dispensa i diguem, només, que té raó. Quins miserables madafaca, en Mas i en Junqueras. És molt fastigós voler crear un estat mentre al món moren de gana milions de nens a l’any. Però sabent això, sabent que no es pot crear un estat mentre moren (deixem-ho en) milions de nens a l’any, ¿hi ha altres coses que sigui inadmissible fer? Tenir un telèfon mòbil i fer tuits, per exemple, sembla, d’entrada, tan reprovable com voler crear un estat. Sí, esclar, el tuit d’en Sopena es pot disculpar, perquè és un tuit denúncia. Però i els altres que hagi fet? Repassant-ne els últims, em trobo amb aquest (inclou gag). «A ver qué nos dice la ministra sobre lo que ocurre en Barajas… Tan acostumbrados como estamos a que Mato ‘las mate callando’ ».
¿És ètic patir per un aeroport (i fer broma amb el cognom de la ministra) quan hi ha milions de nens que moren de gana? De fet, ¿és ètic anar de tapes quan resulta que hi ha nens que moren de gana? ¿És ètic anar al cine? ¿És ètic tenir cotxe, estalviar, anar de vacances, prendre’s una aspirina pel mal de cap, tenir un teclat d’ordinador ergonòmic? És ètic viure? ¿És ètic pagar-se l’enterrament? Suposo que tot deixa de ser ètic, excepte una cosa: ser espanyol.
Les paraules d’Enric Sopena m’han colpit fins al punt que li pagaria unes copes al bar aquell, tan pijo i exclusiu, on la cúpula de la ràdio solia deixar-s’hi la pasta i la sobrietat en aquells anys. Però sé que no ho acceptaria, perquè hi ha milions de nens que moren de fam. No com llavors, en aquella època dolça en què no n’hi havia ni un.
